Com en altres eleccions, i malgrat el reconeixement habitual de moltes candidatures de la importància dels mitjans de comunicació i del dret a la informació per a una societat democràtica, moltes d’elles han treballat poc les propostes per fer-lo efectiu i de garantir una gestió veritablement democràtica dels mitjans de comunicació públics. Des del sindicat els vam reclamar definició sobre dotze punts, als quals només d’alguns hem trobat resposta a partir dels programes electorals o de manifestacions en actes de la campanya.

• Regulació legal del dret a la informació, a partir de l’article 52 de l’Estatut de Catalunya vigent: S’hi han compromès clarament Catalunya sí que es Pot i la CUP. Altres candidatures no s’han definit.
• Derogació de la contrareforma de la llei de la CCMA del 2012, que va regovernamentalitzar TV3 i CR: Plenament d’acord PSC, Catalunya sí que es Pot i la CUP. Altres candidatures no veuen urgent la reforma, o la supediten a reformes del sistema polític i de la LEC. C’s proposa tancar el CAC, reduir les aportacions a la CCMA i canviar-ne el Llibre d’Estil. El PP proposa tancar el CAC si, com opina, continua sent un instrument del Govern.
• Desgovernamentalització de l’Agència Catalana de Notícies (ACN), que depèn directament del Govern: Suport de Junts pel Sí, Catalunya sí que es Pot i la CUP.
• Reforma de la Llei de la Comunicació Audiovisual de Catalunya per reconèixer de manera efectiva la realitat dels mitjans comunitaris: Catalunya Sí que es Pot, CUP
• Supressió dels blocs electorals cronometrats i ordenats en funció de la representació anterior: Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot, i la CUP. C’s i PP els defensen com a «mal menor».
• Transparència en els ajuts públics als mitjans i en la publicitat institucional: Catalunya Sí que es Pot.
• Establiment de fórmules d’ajuda als mitjans promoguts per periodistes en l’àmbit de l’economia social: cooperatives, associacions sense ànim de lucre, SAL…: Catalunya Sí que es Pot, CUP.
• Impuls de l’educació mediàtica de la ciutadania, especialment en els cicles formatius: Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot, PSC, CUP.
• Promoció eficaç de la igualtat de gènere: Catalunya sí que es Pot, CUP.

El periodisme, víctima de la polarització
La precampanya i la campanya electoral que ara acaba s’ha cobrat una primera víctima: el periodisme rigorós i veraç, que aporta dades sense prendre partit. En termes generals, s’ha produït un decantament majoritari per una posició o altra al voltant de la proposta de la independència, a dins de Catalunya i més escanda­losament encara a fora.

D’una banda hi ha hagut preses de posició editorial legítimes, i també de molts professionals que l’han assumit com un compromís indefugible en aquests moments. D’una altra, uns posicionaments encara més clars i confrontats en l’àmbit digital. I en els mitjans públics s’han creuat línies vermelles pel que fa al manteniment de la imparcialitat i la neutralitat a les que estan obligats, que hem criticat, de vegades a contracorrent. Però els excessos més greus s’han comès en mitjans de fora de Catalunya, especialment privats, tant escrits com audiovisuals, que han atiat la desqualificació més barroera del debat polític a Catalunya amb titulars que han vorejat la infàmia i la indecència.

Per acabar-ho d’adobar, la JEC, que segueix imposant –només als mitjans públics– el dogma de la proporcionalitat, fent aplicar els blocs electorals, l’ha portat fins a l’absurd dictaminant programacions compensatòries que són un fracàs d’audiència i no resolen el problema de la ingerència governamental en aquests mitjans. Una JEC que, d’altra banda, és incapaç de fer complir la LOREG als mitjans privats, on la proporcionalitat no es respecta en la informació i menys en l els debats, que, com ha denunciat el Síndic de Greuges, presenten un gran desequilibri a favor de les posicions antiindependentistes.

Aquests fets tornen a situar la necessitat d’una regulació del periodisme i dels mitjans perquè el codi deontològic passi a ser vinculant i la seva vulneració susceptible d’advertiments o fins i tot de sancions. Els mitjans privats no tenen carta blanca per dir el que els sembli i de la manera que els sembli. També estan obligats a respectar el dret de la ciutadania a una informació veraç, plural i de qualitat. El fet de tenir una línia editorial no els faculta per distorsionar la realitat segons convingui als seus interessos i vincles polítics, econòmics i empresarials.

La vulneració del codi professional atempta contra el dret a la informació veraç i rigorosa, i en moments polítics tan delicats com els actuals, pot actuar com a desestabilitzador i com a inductor d’actituds que alimentin la intransigència i la bel·ligerància. El risc és l’escalada de balcanització, a la qual hem assistit astorats els darrers mesos

Barcelona, 25 de setembre de 2015