L’ofensiva del PP contra les radiotelevisions autonòmiques s’ha accelerat aquest estiu. Sentenciat l’ERO a la RTVV, ja s’apunta a la RTVM arran del concurs per encarregar a una consultora un estudi sobre l’estructura empresarial de TeleMadrid i l’adequació de la plantilla al model que es proposi. En plata: el pas previ a un ERO, com molt bé han interpretat els treballadors que ja han iniciat mesures de protesta.

Casualment, la CCMA també ha convocat un concurs per revisar les conclusions del Pla Estratègic elaborat fa més d’un any, i que ha estat adjudicat a una nova consultora que ja va fer aquesta feina per la RTVV. Casualment també, l’encàrrec que s’ha fet per la RTVM inclou els càlculs d’indemnitzacions per acomiadament de treballadors, que a la CCMA es van filtrar fa poc, segons la direcció a causa de la infiltració d’un hacker.

Els encàrrecs a assessories ja se sap que es fan a gust de qui els encarrega, per donar una pàtina “d’objectivitat” que disfressi la voluntat política que es tingui sobre els mitjans públics. I és aquí on ha de preocupar l’aliança de ferro de CiU amb el PP, amb qui ha contrareformat les lleis audiovisuals del país, que eren les més democràtiques de l’Estat, i amb qui pot pactar el destí últim dels mitjans de la Generalitat.

Uns mitjans que no poden ser avaluats amb criteris economicistes que ignorin la seva rendibilitat social i la seva funció de servei públic essencial per cohesionar la societat catalana (més necessari que mai en temps de crisi) i per normalitzar la llengua, la cultura i la identitat del pais. I uns mitjans que el Parlament i el Govern haurien de defensar de la demagògia i de l’ofensiva d’interessos privats, i de les campanyes de desinformació sobre les despeses i l’eficiència del seu personal.

No tindria cap sentit que a Catalunya s’apuntin perspectives polítiques favorables a més autogovern en tots els terrenys, i que en relació a la CCMA se seguissin polítiques semblants a les del PP, que aquí pressiona obertament per liquidar instruments públics que per força impliquen reducció de cohesió nacional i social.

Si la funció de la CCMA és nacional, en el sentit més obert del terme, TV3 i Catalunya Ràdio no poden ser valorats només a partir de paràmetres econòmics, sinó en funció del servei públic que ofereixen, i que cap mitjà de comunicació privat pot satisfer. No parlem només de la normalització del català, sinó de les missions establertes per llei en el Mandat Marc aprovat pel Parlament, que ni aquest ni el Govern haurien d’oblidar, malgrat la greu conjuntura econòmica del moment.

Però és que a més la CCMA no ha estat al marge del que ha passat al conjunt de la societat, amb una disminució del pressupost que posa en perill el model i amb sacrificis i retallades, algunes assumides pels treballadors i altres imposades per reformes legals i decrets governamentals que vulneren els acords presos en els Convenis col·lectius i representen un cost molt important.

Més enllà d’això, qualsevol proposta de “redimensionament” de les empreses de la Corporació, que comporti acomiadaments i incrementar les xifres de l’atur a Catalunya serà rebutjada frontalment pels treballadors i les seves organitzacions representatives. Que buscaran el suport d’amplis sectors socials, beneficiaris de l’existència d’aquests mitjans i de la seva oferta universal d’informació i de programació de qualitat i en català, absent a gran part de la resta de mitjans audiovisuals, per defensar el bé públic que representen.

Barcelona, 30 d’agost de 2012