A final de juny acaba el termini fixat per la moció parlamentària sobre la CCMA, aprovada per unanimitat, per culminar la reforma de les lleis audiovisuals catalanes, o en el seu cas, procedir a la renovació dels tres membres caducats del Consell de govern de la Corporació, d’acord amb els criteris fixats en una moció anterior i en una resolució, relatives a la necessitat d’una majoria qualificada per a l’elecció dels membres del Consell, i que fossin presentats a proposta d’un mínim de tres grups parlamentaris. Criteris que inspiren les proposicions de llei que van donar lloc a la ponència conjunta.

Però la Vicepresidenta del Consell i Presidenta en funcions (durant més d’un any!) va afirmar en la darrera Comissió de control de la CCMA que aquestes mocions s’havien subsumit en la ponència parlamentària. I també que si fa dos anys tocava renovar tres membres del Consell caducats, ara ja havia passat l’oportunitat.

Tant ella com el nou director de TV3 es van permetre interpretar a la seva manera la llei de la CCMA i les mocions i resolucions del Parlament, discutir-les amb els diputats i acabar dient que tot eren interpretacions. Igualment van ignorar la decisió del Ple de Parlament de reprovar el nomenament de Sanchis i demanar la dimissió de la mateixa Llorach, que van voler eludir invocant unes futures reunions amb els grups, que no se sap si s’han fet, per “conjugar” la decisió del Parlament amb la seva ferma voluntat de no dimitir. Fet confirmat quan Llorach va asseverar que segons la Llei els membres del Consell tenien garantida la seva permanència fins a l’any 2018.

Mentrestant, el nou director es permet menystenir els criteris votats per unanimitat per a la reforma de les lleis audiovisuals i l’elecció de directius; defensa que TV3 ha de «representar» la majoria política, afirma davant el CAC que les lleis catalanes de l’audiovisual, a diferència de les espanyoles, són «massa restrictives», i aconsella el Parlament que no legisli sobre la neutralitat dels mitjans de la Corporació, quan és un principi de l’Estatut de Catalunya (article 52), i és l’objectiu essencial de la reforma de les lleis, per revertir la contrareforma del 2012.

Coherent amb la seva posició, Sanchis va fer fa poc una conferència en un acte de l’ANC, vulnerant el Llibre d’Estil de la CCMA, que veta als professionals (i no diguem als directius!) el posicionament polític públic que comprometi la imparcialitat dels seus mitjans. De la mateixa manera, periodistes de TV3 continuen fent publicitat comercial de diferents marques, emesa per la cadena i per Catalunya Ràdio, i amb el suport de la direcció, en clara vulneració del punt 7 del Codi deontològic de la professió periodística catalana, que declara incompatible compaginar l’activitat periodística amb la publicitat.

Feia dècades que no es produïen tants despropòsits a la vegada, ni tant desvergonyiment per part de càrrecs que es deuen al Parlament i que se’l rifen obertament perquè tenen al darrere el suport del Govern, que és qui els ha situat per controlar els mitjans de la Corporació, i que no ha dissimulat el descarat repartiment de càrrecs directius entre professionals afins als partits del Govern.

Per això és sorprenent l’aparent impotència del Parlament per fer complir les lleis i les resolucions que pren, com si donés per fet que la CCMA ja se sap que la controla el Govern, i només pugui tenir una actitud d’oposició, i no de recuperar el paper que li correspon en relació als mitjans públics. Que és assumir que la Corporació és un tema de país i que de cap manera pot estar controlada pel poder executiu, perquè inexorablement la utilitzarà per al seu propi interès.

Per això cridem el Parlament a culminar ben aviat la reforma de les lleis, a renovar el Consell de la CCMA si la reforma no arriba a bon port, i a fer complir les mocions i resolucions esmentades, de manera que es compleixi de veritat que la Corporació depèn del Parlament i no del govern de torn, com passa ara. Un greu dèficit democràtic que Catalunya no es pot permetre.

Barcelona, 25 de maig de 2017