El 16 de maig passat el periodista i editor José Vidal-Beneyto va rebre el Premi José Couso en la seva cinquena edició. A l’acte de lliurament, celebrat a El Ferrol, Vidal-Beneyto va pronunciar un discurs en el qual, entre altres coses va expressar que «avui, la informació són moltes coses i, entre altres, algunes tan dispars com una activitat econòmica extraordinàriament rendible, com ho prova el fet que un dels homes més rics del món sigui realment el gran patró de la comunicació en una gran part del món anglosaxó, entre d’altres països, als Estats Units.»

Vidal Beneyto va assenyalar, però, que al marge d’aquesta activitat econòmica i «de manera principal, és un dret humà fonamental: el dret a la informació, que es declina des de dos prismes distints. El primer és el de la lliure expressió d’idees i opinions; el segon, tan important o més, és el dret a ser informats que tenim com a membres de les comunitats en les quals la informació es practica. I jo penso que aquest dret a ser informats i el dret a expressar la lliure opinió de cadascú han de fer-se des de la perspectiva doble d’una informació veraç i d’una informació plural.»

Per al professor, «veraç vol dir la transmissió de la informació tal com ens arriba des dels suports fiables als quals tenim accés. I plural en doble sentit: pluralitat de l’oferta informativa (…) i la pluralitat en l’exercici de l’activitat d’informar, que jo crido “pluralitat endogena” i que és realment molt difícil. Vidal Beneyto afegeix que «és molt difícil perquè les empreses informatives tenen el dret, i molts diuen que el deure, de defensar i presentar una línia editorial que, evidentment, té unes opcions ideològiques i polítiques.

El darrer guanyador del premi Couso afirma que «el problema és com fer compatible aquesta opció ideològica editorial amb la llibertat ideològica de cadascun dels quals fan la informació en aquest mitjà. Aquest és un problema molt difícil que no hem resolt, però que hem d’estar tots els dies intentant aconseguir-lo. Finalment conclou que per aconseguir-ho «és fonamental que els periodistes disposin d’un Estatut del Periodista. Igual que és també fonamental que reivindiquem el dret d’accés a la documentació pública que arribi a tots els esdeveniments cabdals de la comunitat a la qual pertanyem».