El Govern de la Generalitat ha anunciat una retallada de 40 milions d’euros en el pressupost de la CCMA per l’any que ve, en contra d’una previsió de finançament de 300 milions, que segons els responsables de la Corporació posa en greu risc el model de servei actual, el seu lideratge i alguns dels seus continguts. Però el Govern ha anat més enllà i ha dictat els àmbits que haurien de resultar afectats i les mesures concretes a prendre, que són una competència de la CCMA, un organisme independent emanat del Parlament, i dels directors dels mitjans.

El mateix portaveu del Govern va reconèixer que els “sacrificis” dels treballadors de la CCMA no es podien imposar, que s’havien de negociar, i que les propostes les feia en el marc d’un Contracte programa plurianual que han de negociar la Corporació i el Govern. D’una banda, els convenis vigents a les empreses impedeixen una retallada salarial, i de l’altra és la direcció de la CCMA la que ha de proposar les mesures d’estalvi per ajustar-se a la retallada, ja siguin l’afectació en pantalla, el futur dels diferents canals o els aspectes laborals a retocar.

L’anunci del Govern, que segueix l’estela de les propostes del PP de tancar canals de televisió, amb l’argument populista de l’austeritat, pot ser interpretat com una escenificació per enviar un missatge positiu al clima interessat creat des de fa mesos per sectors polítics i mediàtics, de dins i de fora de Catalunya, que ignoren deliberadament els valors del servei públic i l’analitzen exclusivament des de la rendibilitat econòmica, menystenint la seva funció clau d’afavorir la cohesió social i la normalització lingüística i cultural.

Tot això passa mentre el Govern intenta també dur endavant una reforma de la Llei de la CCMA que acaba amb el consens majoritari amb que es va elaborar l’actual i que pot retornar els mitjans de la Corporació a la dependència de la majoria governamental, obviant el seu carácter públic, és a dit, de tots i que paguem tots. Ara sembla que, a més, el Govern vol utilitzar el finançament de la CCMA per canviar, per la via dels fets, el model públic audiovisual contemplat en la Llei vigent. Fins al punt que ha aconseguit que un grup parlamentari li ofereixi retirar les esmenes, del tot justificades, a la proposta de contrareforma, a canvi que es mantingui el pressupost previst de 300 milions.

Com diu sovint CiU, va ser un govern d’aquest partit el que va crear TV3 i Catalunya Ràdio, oblidant recordar que assegurant-se’n el control. Potser ara vol tornar als orígens i seguir defensant els mitjans de la CCMA, a canvi de controlar-los econòmicament i políticament. Però això seria un mal servei a la defensa d’uns mitjans públics catalans forts, al servei de tots, garantia de cohesió social i de normalització lingüística i cultural, que no faran aquesta funció amb un mal finançament ni sent controlats des del Govern i desvirtuant el seu caràcter públic.

Barcelona, 26 de novembre de 2011