Més de vuit mesos després, aquest divendres es torna a fer una sessió de la comissió de control de l’actuació de la CCMA. Han estat vuit mesos en que erròniament algú ha suposat, perquè hi havia un govern intervingut pel 155, que els seus mitjans han estat “incontrolats”. La realitat és que ha funcionat el control remot, a través dels directius designats pels partits de l’anterior govern, que ara se sap que volen reajustar el repartiment en termes més paritaris (però no pas de gènere).

El control parlamentari està previst a la llei, però per desgràcia es converteix sovint en un duel en que l’oposició critica l’actuació dels mitjans, i els partits del govern la defensen, prova evident de la governamentalització d’aquests mitjans. Això és el que pot tornar a passar aquest divendres, més intensament encara pels mesos transcorreguts i per la crisi política a Catalunya, alimentant un bucle centrat en les conseqüències d’aquesta governamentalització però que no aborda les causes de fons, i que acaba sovint amb polèmiques entre diputats de diferents grups en la pròpia comissió.

Proposem als grups parlamentaris que abandoni aquesta via, i encarin la que van acordar a finals de la legislatura passada, en la ponència conjunta de reforma de les lleis audiovisuals, quan van aprovar per unanimitat el retorn als criteris de majories qualificades i a proposta de més de tres grups per a l’elecció dels membres del Consell de govern de la Corporació i del seu president. Perquè aquesta via, que mai s’hagués hagut d’abandonar com va passar el 2011, és la que afavoreix el consens entre sensibilitats polítiques i la tria de directius amb criteris de competència, professionalitat i independència política.

A més, com que l’actual Consell de govern de la CCMA està plenament caducat des de final de març, proposem que, d’acord també amb resolució parlamentària de la legislatura passada, es procedeixi a la seva renovació amb els criteris esmentats, per avançar cap a una governança més consensuada en els òrgans de gestió de la Corporació, que cal per garantir més pluralisme i més independència dels mitjans i dels professionals, i també per assegurar-ne l’estabilitat i la viabilitat.

Els mitjans públics de la Generalitat son un afer de país, i per defensar-los i enfortir-los cal el consens majoritari de les forces polítiques i socials, perquè els senti seus el conjunt de la ciutadania, que és qui els financia. No poden ser només el reflex de la “majoria social i política”, com defensen alguns directius d’aquests mitjans, perquè això és contrari al mandat de les lleis que regeixen la CCMA, i per sobre de tot al mateix Estatut d’autonomia, que en el seu article 52 en reclama la neutralitat política.

Animem per tant els grups parlamentaris representats a la Comissió de control a impulsar de manera immediata el canvis del Consell de govern de la Corporació, i tot seguit, a culminar la reforma de les lleis audiovisuals (CCMA, CAC, Llei Audiovisual..) per consolidar un model de servei públic que s’adreci a tota la ciutadania i permeti que TV3 i Catalunya Ràdio deixin d’estar en el focus de la confrontació política.

Alertem però contra els intents de dilatar aquests canvis urgents i necessaris amb arguments de tipus partidista o ideològic o amb subterfugis de qualsevol mena, que només amagarien la voluntat de perpetuar una situació anòmala que el 2007 es va voler superar, i que és el control per part del govern dels òrgans i els càrrecs directius dels mitjans públics de Catalunya.

Sant Joan Despí, 31 de maig de 2018