El dissabte 29 d’agost les pàgines d’opinió de ‘Diario de Mallorca’ van publicar aquest article enviat pel Sindicat de Periodistes de les Illes Balears (SPIB)

Els poders polítics, tant aquesta legislatura com l´anterior, han considerat IB3 com una quota de poder partidista

L´acord del nou contracte-programa d´IB3 ha evidenciat una mala ferida. IB3 no és, com tantes vegades ens han dit, dels ciutadans, del públic que la financia, que la paga. IB3 és dels partits polítics. És lamentable, però s´ha vist clar, una vegada més, en aquest contracte-programa que han pactat UM, PSOE i el Bloc. Aquests partits han signat un taló en blanc per eixugar un deute acumulat de devers 170 milions d´euros, i han fixat pressupost per als dos pròxims anys. El sector periodístic i audiovisual, els professionals dels mitjans de comunicació de les Illes Balears, però, han estat exclosos d´aquest debat. Política de fets consumats, doncs, que salva una situació puntual però que no resol (ben alerta a fer-ho!) els problemes que arrossega IB3 des del primer dia. Carta blanca, per tant, a la IB3 que ja coneixem.

La IB3 de la Fòrmula 1, dels Ninja Warrior (…anteriorment conegut com a Humor Amarillo), d´en Chuck Norris, del futbol que ningú es mira, de programets de varietés mal copiats d´altres televisions, i de molts altres petits desencerts, desastres i naufragis diversos. Per què passa això? Segurament perquè han fet cas d´un principi tan estès com fals i de conseqüències nefastes. Diuen: «Si això és molt fàcil, de televisió tothom en sap fer…». Però és clar, això no és així.

Fer televisió requereix professionalitat, experiència, creativitat, innovació constant i imaginació. I en el cas d´un mitjà públic, a aquestes variables s´hi ha d´afegir veracitat, transparència, objectivitat, imparcialitat, independència i cert esperit formador. Si no fas això fas, com a mínim, el ridícul. Però els poders polítics, tant aquesta legislatura com l´anterior, han considerat IB3 com una quota de poder partidista. Sistemàticament s´han exclòs els professionals independents d´aquí i de fora en la creació i funcionament de la radiotelevisió autonòmica. La prova la tenim en aquest contracte-programa pactat mig d´amagatotis entre els partits del pacte.

Amb aquest acord es prorroga dos anys més un model completament privatitzat que ha afavorit, llevat de comptadíssimes excepcions, dos únics grups empresarials: Les empreses vinculades a l´empresari Sinto Farrús i el Grup Serra. Tots dos assumeixen el 90% de la programació d´IB3. I és clar, tot i que sigui en cercles reduïts, tots els polítics reconeixen que seria «perillós» rompre aquest oligopoli.

Davant aquesta situació, el Sindicat de Periodistes de les Illes Balears lamenta, d´una banda, la manca de diàleg. Que els responsables polítics no vulguin ni seure amb els professionals del sector, periodistes, productores audiovisuals, treballadors d´aquestes productores, etc. L´SPIB, així mateix, també lamenta que IB3 sigui considerada per tots els partits com un vedat infranquejable d´Unió Mallorquina (en cercles íntims i no tan íntims tots els grups polítics ho reconeixen obertament). En aquest sentit, el Sindicat de Periodistes ha recordat i recorda que és del tot intolerable que un mitjà públic sigui considerat un negociat de qualsevol partit polític. Ni en broma. Això és inadmissible i una vergonya.

I finalment, ens hem de plànyer també de no haver sentit en cap moment la més mínima autocrítica. Parlam d´una audiència (que fa rialles, o plorera segons com) i de la qualitat i objectius d´una programació que, en general, no respon al què ha de ser un servei públic. Perquè el que ens ha costat fins ara a tots els ciutadans, això sí que en fa de plorera. I ràbia. De moment els polítics que juguen a fer televisió ja han signat un taló de 170 milions d´euros (uns 28.000 milions de les antigues pessetes, meves, teves, nostres…) per tornar començar de zero. Sense canviar res, això sobretot.

(*) En representació de la junta executiva del Sindicat de Periodistes de les Illes Balears (SPIB)