El Govern britànic aprova la creació d’un organisme regulador de la premsa eficaç, amb capacitat sancionadora, protector de la ciutadania i sense polítics ni empresaris de mitjans

El Govern britànic va aprovar el 30 d’octubre passat la formulació d’un nou sistema regulador de la premsa; la resolució que ha signat la corona britànica argumenta la necessitat de posar fi a la «cultura de l’escàndol» que practiquen alguns sectors de la premsa, una decisió que apareix plenament justificada pels casos de pirateig i escoltes telefòniques dels diaris del Grup Murdoch que afecte, fins i tot, el cas d’una nena assassinada. La ministra de Cultura, Mitjans de comunicació i Esports, Maria Millar, ha expressat que la mesura «Protegirà la llibertat de premsa i permetrà que hi hagi compensació quan es cometin errors».

La decisió aplanarà el camí a la creació d’un organisme regulador de la indústria de premsa (ja existeix un de l’audiovisual), la qual cosa en teoria facilitaria a les persones que considerin que han estat maltractades pels mitjans que les seves queixes siguin escoltades, així com la imposició de multes als mitjos infractors. Els tres partits majoritaris han recolzat la nova legislació i compta amb el suport del Sindicat de Periodistes (NUJ) i d’una organització de damnificats per la premsa.

Els editors britànics han intentat bloquejar el projecte a través dels tribunals, argumentant que es pretén sotmetre a la indústria dels mitjans a una possible interferència política, que no van anar degudament consultats i que viola la llibertat d’expressió, ja que el Parlament tindria capacitat de modificar el sistema en cas que així ho acordin els dos terços de la càmera. L’Alta Cort britànica ha rebutjat aquest intent dels editors considerant la proposta del Parlament ajustada a dret.

No obstant això, diversos diaris dels que havien iniciat una campanya de desprestigi personal dels legisladors que abonaven el projecte, han indicat que seguiran buscant vies legals per intentar anul·lar la nova legislació, al mateix temps que han advertit que la ignoraran. En aquest sentit, el director del Daily Telegraph, Tony Gallagher, ha dit: «La possibilitat que signem l’adhesió a aquest sistema d’interferència estatal és zero». El nou ens regulador, seria independent tant del partit governant com dels propietaris dels mitjans, que es poden adherir a les seves decisions de forma voluntària; però si no ho fan caurien sota les normes que regeixen en l’audiovisual i ser portats davant els tribunals per les denúncies que poguessin presentar els ciutadans.

Com diem, la regulació del sector ha estat consensuada pels principals partits amb el suport de diverses organitzacions socials; entre elles Hacked Off, un grup que agrupa víctimes de la premsa, que ha donat la benvinguda a l’aprovació del sistema regulador i ha sol·licitat als mitjans que abandonin el que ha descrit com «una oposició equivocada». «La premsa hauria d’aprofitar l’oportunitat de mostrar al públic que no temen ser sotmesos a barems ètics decents i que estan orgullosos de rendir comptes al poble per al qual escriu», han assenyalat en un comunicat. En aquest col·lectiu hi ha actors britànics com Hugh Grant i Steve Coogan, i l’escriptora JK Rowling, que han estat algunes de les víctimes de Murdoch, que han manifestat que «l’oposició adoptada per la indústria de premsa mostra el grau de denegació de les seves responsabilitats i és una ofensa impressionant a la democràcia que es neguin a acceptar qualsevol sistema que els faci responsable de les seves accions».

Informe Leveson
El projecte es formalitza onze mesos després que el jutge Leveson hagués lliurat el seu informe –no vinculant– al Govern, en el qual recomana:
• Creació d’un nou organisme independent per regular la premsa, recolzat per una legislació que estigui «lliure de qualsevol tipus d’influències per part de la indústria i el Govern».
• El nou organisme no tindria potestat per bloquejar la publicació de notícies, encara que sí podria sol·licitar correccions o disculpes i imposar multes de fins a un milió de lliures (1,2 milions d’euros) o l’1 % de la facturació del mitjà.
• Aquest nou organisme podria ser supervisat cada dos anys per l’Ofcom, el regulador britànic que actualment vigila l’actuació de les ràdios i les televisions.
• L’adhesió a aquest organisme no seria legalment obligatòria encara que, en cas que algun mitjà optés per desvincular-se, Leveson recomana que sigui regulat a través de l’Ofcom.
• Leveson proposa la publicació, cada tres mesos, de totes les reunions que se celebrin entre periodistes, directors i propietaris de mitjans de comunicació, així com el contingut de les seves converses.
• Els agents de policia haurien de publicar també els detalls dels seus contactes amb la premsa.
• Se suggereix l’establiment d’un servei d’arbitratge, en relació amb reclamacions civils, a càrrec de jutges retirats o advocats.
• El nou organisme hauria de tenir potestat per investigar possibles violacions greus o sistemàtiques del codi de conducta de la premsa.
• Es recomana que el president i altres membres del nou organisme no siguin directors de diari, i que tots ells siguin independents.

Etiquetes: , , , , ,