Davant el nou model de corresponsalies que vol tirar endavant la CCMA -confirmada la corresponsalia de París i a l’espera d’una reunió amb el president de la CCMA perquè ens ho expliqui- , volem expressar la nostra contundent oposició a un plantejament que, sens dubte, perjudicarà clarament el servei que ofereixen els mitjans públics del país.

La nostra presència a l’exterior, el prisma amb què expliquem als catalans la realitat dels altres països, és un símbol indiscutible de la nostra identitat com a servei públic. Un tipus d’informació, rigorosa i ben treballada, que ens diferencia clarament d’altres mitjans. I per fer-ho, els nostres corresponsals es mouen, trepitgen el terreny, l’oloren. En definitiva: hi són. I per ser-hi cal que segueixin treballant com fins ara. El camí que es vol iniciar amb la corresponsalia de París estableix un precedent molt perillós.

Deixar una corresponsalia a mans d’una sola persona, i pretendre aplicar el mateix model a altres places com Berlín, minvarà el rigor amb què es treballen actualment les informacions i suposarà un volum de feina inassumible per al corresponsal, que haurà de prioritzar per quin canal treballa i per quin dels seus múltiples espais, uns espais amb les seves especificitats, que no acostumen a compartir ni tan sols el mateix llenguatge.

Unificar les corresponsalies internacionals també suposarà un greuge per un o altre mitjà, especialment quan la notícia sigui de certa magnitud i impliqui fer múltiples peces. Per tot plegat creiem que voler aplicar aquest model demostra un absolut desconeixement de les rutines de treball dels qui actualment fan aquesta feina i que, malgrat ara només es dediquin a un sol mitjà, tenen jornades maratonianes: En ocasions treballen per més d’una secció o programa alhora i, si s’escau, no descansen el cap de setmana per seguir al peu del canó.

Reclamem transparència en tot el procés per cobrir les corresponsalies. A Catalunya Ràdio habitualment es fa una convocatòria entre els treballadors però portem més d’un any sense corresponsal a París. A TV3 s’han rebut moltes peticions de voluntaris. En tots dos casos sembla que la decisió es prendrà unilateralment.

Els últims anys ja s’han tancat corresponsalies internacionals, no ens podem permetre perdre’n cap més ni precaritzar-les.

Per tot plegat, reivindiquem que es mantingui el model actual: amb una persona per a Catalunya Ràdio i una altra per TV3, que poden compartir despatx, despeses i totes les sinèrgies que es vulgui, però mantenint la qualitat del producte que ofereixen ara la ràdio i la televisió, cosa que necessàriament passa per tenir una persona dedicada exclusivament a cada mitjà.

Volem continuar explicant als catalans, de primera mà, què passa al món.

Sant Joan Despí, 20 de desembre de 2013

(*) Consell Professional de Catalunya Ràdio
Consell Professional de Televisió de Catalunya