Contra la tergiversació interessada de la tasca dels informadors: hi ha activitats que no s’han de confondre amb l’exercici del periodisme

La demanda presentada per la senyora Telma Ortíz davant el jutge ha provocat nombroses declaracions que tergiversen la transcendència de la feina dels informadors. Opinions que considerem interessades i davant les quals el Sindicat de Periodistes de Catalunya es veu obligat a aclarir alguns termes afins a la tasca d’informar que estan sent manipulats per alguns col.legues i també per alguns mitjans per confondre la ciutadania.

– Som periodistes les persones que de manera professional oferim a la societat informació veraç de rellevància pública, com ho estableixen els estatuts dels periodistes de quasi tot el món i una nodrida jurisprudència.

– El dret a la informació és un dret fonamental, protegit per la Constitució, i el tribunal Constitucional entén que «la comunicació que la Constitució protegeix és la que transmet informació veraç relativa a assumptes d’interès general o de rellevància pública».

– Pel que fa a aquesta rellevància pública, nombroses sentències ja han assenyalat que deriva tant del contingut de la informació com de la mateixa finalitat de la seva difusió.

– La llibertat d’expressió es refereix a l’emissió d’opinions, mentre que el dret a la informació es relaciona amb la divulgació de fets que contribueixin a formar una opinió pública lliure en una societat democràtica.

– La llibertat de premsa es refereix a la capacitat de les empreses de comunicació per escollir lliurement els continguts del seu mitjà sense censura prèvia, però no les deixa al marge de la seva obligació d’informar de manera veraç sobre fets de rellevància pública.

– Els fets de rellevància o d’interès públic no s’han de confondre amb l’interès d’algun sector de la comunitat per algun tipus de fets.

– Tots els codis deontològics de la professió dicten l’obligació de respectar el dret inalienable i irrenunciable de la privacitat de les persones.

Per tot això, l’SPC manifesta que, tot i que respecta el dret de les empreses de mitjans a triar la línia de màrqueting que creguin més rendible, i al mateix temps, la llibertat de treball dels qui estan al seu servei, se sent en l’obligació d’aclarir a la ciutadania que la mena d’activitats que han portat al cas Ortiz no s’han de confondre amb l’exercici del periodisme.

Tanmateix, el sindicat recorda que gran part d’aquestes confusions, que comporten el desprestigi de la nostra professió, no es donarien si existís una regulació legal del periodisme –i del dret a la informació- que els professionals venim reclamant des de fa anys.

Barcelona, 12 de maig de 2008