El portal Politicaexterior.com ha publicat un reportatge de Myriam Redondo titulat Newsgames: el món és un joc seriós on explica com «partint d’un incident real en una cua per obtenir menjar a Los Angeles, la corresponsal nord-americana Nonny de la Peña va idear Hunger in LA, un entorn en tres dimensions on l’internauta pot caminar i interactuar amb els implicats, conscienciant-se del problema de la gana.» Relata també altres experiències en aquest terreny impulsades per altres periodistes. Pot semblar una novetat la utilització dels videojocs com a element informatiu però la veritat és que és un camp en el qual alguns professionals ja han experimentat. La periodista catalana Eva Domínguez va publicar al 2012 un reportatge a La Vanguardia on ja tractava aquesta qüestió. Relatava com «utilitzar el joc com un recurs narratiu en el periodisme no és una cosa nova, encara que sí minoritària. En un Cuarto Bit de gener de 2003 titulat El joc és el missatge, recollia tres exemples destacables d’aquesta fórmula publicats en 2002: The Enron Blame Game, Can You Spot the Threats i Find the Terrorist. Deu anys després, el joc de la culpa d’Enron, creat per Slate.com arran de l’escàndol de l’empresa amb el mateix nom és l’únic que no es pot consultar. La incorporació generalitzada del videojoc en el periodisme segueix sent minoritari, especialment perquè la professió, en general, en desconeix la seva potencialitat.
