Arran dels atacs qui han colpejat París, la Federació Europea de Periodistes (FEP) vol expressar la seva solidaritat amb les famílies i amics dels periodistes Guillaume B. Decherf i Mathieu Hoche, així com de tots els ciutadans caiguts sota les bales dels terroristes divendres vespre.

«El poble francès ha replicat admirablement als terroristes declarant alt i fort que no tenen por. Els periodistes no són pas menys», afirma el secretari general de la FEP, Ricardo Gutiérrez. «Els periodistes no cediran tampoc a la por. Com ja ho van fer a l’endemà de l’atemptat qui havia devastat la redacció de Charlie Hebdo, defensaran ben alt la seva llibertat, resistiran a la temptació dels discursos d’odi. És el millor homenatge que la professió pot retre a les víctimes».

La crida que llançàvem després dels atemptats del 7 de gener queda ara més d’actualitat que mai…

Que fer, ara?
• Resistir a la proclama d’ultra-seguretat, perquè els periodistes no volen una societat on les seves llibertats individuals i col·lectives, així com aquelles de les tots els ciutadans, quedarien compromeses.
• No cedir a les opinions de por o d’odi.
• Denunciar l’efecte devastador de l’augment de les desigualtats i les discriminacions.
• Interrogar-nos, sobretot, sobre les nostres pròpies responsabilitats, en tant que periodistes.

«És hora d’assumir plenament la nostra missió de gossos de guarda de la democràcia, malgrat les dificultats induïdes per un context social i legislatiu cada cop més repressiu», insisteix Ricardo Gutiérrez, qui recorda de nou la destacada advertència què llançava fa 36 anys a la professió Claude Julien, llavors director de Monde diplomatique»:

«Perquè les veritats del poder (poder de l’Estat, poder dels partits d’oposició, poder dels diners, poder dels que orienten i decideixen) no poden ser les seves. Se sap que al voltant de cadascun d’aquests poders graviten una multitud de competències i de talents, i que aqui en mig no hi ha res a fer perquè, per definició, a risc de trair-se, el que vol pensar i escriure no té una altra elecció que explicar el que tot poder s’esforça a amagar, d’exposar a plena llum allò que tot poder vol presentar sota el punt de vista més favorable, de posar el dit sobre les contradiccions i les impostures, d’atreure les mirades sobre el que pot ser difícil de percebre, d’escoltar els que tenen pocs mitjans per fer-se sentir, de traduir el que diuen tot i que de vegades ningú no els escolta».

«Seguir aquest bon consell ens ajudarà a superar els dubtes que ens freqüenten», conclou Ricardo Gutiérrez, que recorda la crida de després de Charlie: «La societat no vol periodistes dominats per la por o per l’odi. Espera sobretot de ens que ens fem prova de coratge i de clarividència».