Sota el títol Amb les retallades, on queda la informació?, l’SPC va celebrar ahir dissabte la III Assemblea de Periodistes de Catalunya per analitzar la situació del sector, les conseqüències sobre la qualitat de la informació amb la davallada de les condicions laborals dels periodistes i la viabilitat de les empreses de comunicació.

Els assistents, representants de tots els sectors de la comunicació, van explicar la realitat que viuen a les seves empreses. També es va poder copsar la situació dels joves professionals que han sortit de les facultats i que veuen molt difícil l’accés a un lloc de treball estable. Per això, molts han trobat una sortida en l’auto ocupació, Internet és una d’aquestes sortides.

Fabián Nevado, assessor laboral de l’SPC, va presentar la ponència La crisi als mitjans: precarietat laboral i desinformació. En el document s’expressa que molts mitjans, aprofitant la crisi econòmica, van fer reajustaments de plantilla tot i tenir beneficis i altres que tenien deutes però no pèrdues. “Uns deutes provocats pel seu deliri expansionista. A les televisions els reajustaments es van traduir en una concentració mediàtica, unes concentracions que “banalitzen la informació, quan no la converteixen en un espectacle deplorable”. Un tercer aspecte del panorama actual dels mitjans de comunicació és la campanya contra els mitjans públics “no només en l’àmbit publicitari, sinó qüestionant la seva existència”.

El resultat d’aquest procés, segons Nevado, és que “els gerents han pres el poder a les redaccions i les contractacions i no els importa si el producte informatiu és de qualitat. La finalitat és que l’empresa no tingui pèrdues encara que hagin de sacrificar els continguts i la qualitat”.

“S’ha pervertit tant la informació” –afirma Nevado- “que en molts casos no es pot separar el que és informació del que es publicitat” i afegeix que “hi ha mitjans que cobren la informació que publiquen”.

A la segona taula informativa va intervenir Llúcia Oliva, presidenta del Consell de la Informació de Catalunya (CIC), qui considera greu la pèrdua de credibilitat dels periodistes perquè la informació “és la única forma per entendre el món en el que vivim, és bàsica per prendre decisions polítiques. La informació, va dir Oliva, “ ha d’estar ben feta, ètica i creïble per a la ciutadania”.

El CIC té la funció de vetllar per l’ètica professional i pel compliment del codi deontològic. A l’organisme s’estudien les queixes de la ciutadania, es present al•legacions i s’emeten resolucions. Tot i que aquestes resolucions no són vinculants i ni tan sols els mitjans afectats estan obligats a publicar-les.

Les queixes més freqüents són la manca de veracitat i contrast de la informació; la vulneració de la imatge i la privacitat; el conflicte d’interessos sobre periodistes que fan informació i publicitat, i la manipulació de fotografies, que afecta a la credibilitat.

Per redreçar la situació i que els mitjans recuperin la credibilitat, el CIC aposta per l’autoregulació de les empreses i dels periodistes.

Mitjans comunitaris
Miriam Meda, coordinadora general de la ReMC-Red de Medios Comunitarios, va parlar dels mitjans comunitaris com una alternativa per al dret a la informació. Aquets mitjans s’han creat sense ànim de lucre i són gestionats per col•lectius ciutadans per aprofundir en el dret a la informació, segons va explicar Meda no només en el dreta a rebre informació sinó “en el dret del ciutadà a emetre informació”.

Meda es va queixar de la invisibilitat a que són sotmesos els mitjans comunitaris, “primer a les universitats i després per la mateixa professió periodística, ja que ens tatxen d’intrusisme”.

Tot i que la legislació ha reconegut el dret a existir dels mitjans comunitaris, “s’ha fet un desenvolupament de la normativa mol restrictiu”. Afegeix Mirian Meda que “no ens volen i la manera d’ofegar-nos és fer normes molt restrictives”. “Estàvem millor sense la llei, a la jungla, però millor”, va concloure Meda.

L’últim ponent va ser Dardo Gómez, secretari general de la FeSP, qui va parlar del pas endavant que han de fer les organitzacions dels professionals de la informació per posa fi a la situació actual. Per Dardo Gómez, el propietari de la informació és el ciutadà, no les empreses: “hem de defensar el periodisme com a servei públic, és dels ciutadans” i els sindicats “han de participar en els canvis que s’han de donar en el periodisme”, A més, va dir, no es poden separar les relacions laborals de les professionals, “els periodistes no podem ser només espectadors, hem de jugar sempre”.

Per a Dardo Gómez, la situació actual als mitjans es caracteritza per unes redaccions optimitzades on cada vegada es fan més coses; amb una polivalència en plataformes i amb l’externalització de seccions, això comporta la pèrdua de pes de les plantilles i amb més informació elaborada per les fonts.