Aquest dissabte s’ha celebrat a Barcelona, a la seu d’Amics de la Unesco, la III Assemblea de Periodistes de Catalunya, impulsada per l’SPC.

Entre les resolucions aprovades, destaca la que reprova el Conseller d’Interior, Felip Puig, per haver manifestat que els mitjans de comunicació “no havien trobat el punt d’equilibri” a l’hora d’informar de l’intent de desallotjament policial dels acampats a la Plaça de Catalunya.

També s’ha saludat l’anunci del govern del PSOE de donar llum verda a la creació del Consejo Estatal de Medios Audiovisuales, el CEMA, l’autoritat audiovisual independent prevista a la llei paralitzada durant més d’un any.

Pel que fa a les conclusions, han estat aquestes :
• L’Assemblea de Periodistes reclama el valor de la informació perque la democràcia funcioni adequadament: és l’eina bàsica per configurar la presa de decisions polítiques dels ciutadans. El dret a la informació és un dret fonamental de la ciutadania.
• Els periodistes han de plantejar aliances amb els ciutadans per conscienciar la societat del dret a la informació i defensar-lo davant de les patronals dels mitjans i els governs com un dret fonamental de les persones.
• La crisi serveix com a coartada per aplicar retallades laborals que afecten a la qualitat del periodisme i al dret a la informació: En un context de retallades a les empreses informatives, de precarització de la professió periodística i de pèrdua general de valors, es devalua el valor de la informació. Això disminueix la qualitat informativa dels mitjans que tenen uns directors o gerents més preocupats pel compte de resultats que pel dret a la informació. La desinformació resultant perjudica la qualitat democràtica i banalitza els continguts dels mitjans i a la mateixa democràcia.
• Hi ha una creixent confusió entre publicitat i informació: Es confon cada cop més la publicitat i la informació, es produeix de forma cada cop més freqüent que allò que formalment és informació és en realitat publicitat encoberta. Aquesta situació afecta al dret a la informació de la ciutadania, però també a la credibilitat del periodista a l’hora de ser independent en la seva tasca.
• La crisi agreuja l’esquerda generacional que hi ha entre el periodisme d’ara i el que ha existia abans. Els joves periodistes molts cops desconeixen l’acció sindical o la regulació dels convenis laborals.
• L’Assemblea reivindica el valor de l’organització conjunta dels periodistes en defensa de la seva professió i els seus drets: El periodista professional és actualment l’únic preocupat a l’empresa informativa per la qualitat de la informació. Els sindicats professionals aporten el valor de l’organització col•lectiva dels periodistes en la defensa de la professió.
• Els sindicats de periodistes han d’actualitzar el seu missatge i la seva actuació: han de renovar la seva lluita amb les noves realitats laborals i professionals del periodisme i aspirar a tenir un àmbit d’afiliació més ampli. Es tracta de respondre a les noves necessitats de la societat i de la comunicació. S’estan produint canvis en el periodisme i els sindicats han d’optar per ser subjectes actius del canvi. En la perspectiva dels sindicats de periodistes europeus està el manteniment i la consecució de nous drets i, alhora, defendre el periodisme coma servei públic en col•laboració amb la societat civil, així com assolir convenis col•lectius que incloguin a tots els periodistes i sensibilitzar els professionals sobre els drets d’autor.
• L’Assemblea també ha criticat que la llei audiovisual espanyola permet i facilita la concentració de la propietat de les cadenes privades de TV i redueix la pluralitat informativa. Després de celebrar concursos per la concessió de TDT permet la fusió d’empreses amb el que es minva aquesta pluralitat
• Es critica la voluntat de les patronals audiovisuals de copar el mercat publicitari: L’Assemblea de Periodistes ha criticat el model de finançament de TVE, que exclou la publicitat, perquè no garanteix un finançament suficient per a la seva subsistència, i perquè respon a la voluntat de la patronal audiovisual d’acaparar el mercat publicitari. En aquest sentit, s’ha denunciat que s’estan realitzant pressions per part dels mitjans audiovisuals perquè aquest model s’estengui a les televisions públiques autonòmiques i locals.
• L’Assemblea ha reivindicat també el marge d’actuació personal del periodista per defendre la seva autonomia professional per garantir el dret a la informació i una informació veraç, contrastada, honesta i ètica. En aquest sentit també s’ha reclamat potenciar el paper del Consell de la Informació i que aquest pugui publicar les seves resolucions als mitjans de comunicació.
• Es reivindica la importància dels mitjans comunitaris a l’hora de defendre el dret a la informació, no només en el sentit de rebre informació sinó també que els ciutadans es pugui organitzar per emetre informació elaborada i de caire periodístic. En aquest sentit es critica la invisibilització que se n’ha fet per part de diferents àmbits (el periodístic, universitari i legislatiu) i les importants restriccions que li imposa la Llei de l’Audiovisual per al seu desenvolupament, de tal manera que el sector considera que estaven millor sense llei.

Barcelona, 4 de juny de 2011