Davant el nou retrocés en l’actitud de determinats partits polítics i de la Junta Electoral Central (JEC) pel que fa a l’establiment de blocs d’informació electoral obligatoris i cronometrats en els informatius, representants de comitès professionals i d’empresa dels mitjans públics de Catalunya (TV3, TVE, Catalunya Ràdio, COM Ràdio, RNE, BTV, i altres) van presentar en roda de premsa els motius de la seva protesta, per tal de fer-la més entenedora al conjunt de la població i per deslliurar-la de la falsa visió segons la qual els professionals només defensem mesures corporativistes o de privilegi, quan el que fem en realitat és lluitar per una millor informació per a la ciutadania.

Per aquest motiu també es va fer una acció de protesta a TVC divendres passat, 20 d’octubre, al vespre, amb motiu de l’arribada dels cinc candidats a la presidència de la Generalitat a les eleccions de l’1-N al debat electoral de la televisió autonòmica. Molts dels professionals de diversos mitjans que cobreixen campanya electoral, amb el suport d’altres companys de TV3, van lluir unes samarretes al·lusives davant els principals interpel·lats, els candidats.

Aquesta és una batalla que fa temps que dura. Fa unes setmanes, el consell d’administració de la CCRTV va consultar la Junta Electoral Central (JEC) sobre si l’ordre dels partits en entrevistes i debats (però extrapolable als blocs electorals en els informatius) havia de fer-se segons el nombre de diputats o de vots. La Junta va retornar la consulta dient que no podia opinar sense un pla de cobriment de les eleccions; pla que el consell va aprovar, per set a cinc i que ràpidament va provocar un recurs de CiU sobre el mateix punt: vots o diputats.

Mentrestant, la JEC resolia sobre aquest tema un recurs semblant però en sentit contrari presentat contra l’acord a RTVE, que optava pels escons com a barem. Tot plegat és el que ha animat la protesta dels professionals de diversos mitjans públics, alguns dels quals ja han votat a favor d’una vaga de firmes de les redaccions durant tota la campanya, acompanyada a llocs com TV3 de la desaparició de la imatge dels cronistes de les notícies. L’infantilisme de les forces polítiques, que es barallen per ser els primers en minuts i en obertura de blocs, i els últims a l’hora de demanar el vot en els debats, ha ajudat a reforçar el moviment contra la intromissió de la JEC i dels partits, sense cap base legal, en la informació electoral, que és diferent de la propaganda electoral.

D’altra banda, el Tribunal Constitucional ha paralitzat 55 articles de la Llei de l’Audiovisual de Catalunya, entre els quals els que atorgaven al CAC competències en l’adjudicació de freqüències i potestat sancionadora, i també el referit a la capacitat de vigilància sobre si els audiovisuals (públics i privats) oferien una “informació veraç”, que no vol dir altra cosa que contrastada (és a dir, les beceroles de la deontologia periodística). El TC sembla haver estat sensible a la campanya de mesos contra la regulació pública de l’audiovisual, a càrrec no dels governs, sinó d’una autoritat administrativa elegida per consens parlamentari i amb criteris de professionalitat i independència.