L’advocat Guillermo Suárez de Castro considera que els mitjans de comunicació «són un dels sectors que més abusen dels estudiants en pràctiques», on es constata que els convenis de col·laboració que signen les empreses amb les universitats o centres d’estudis «no compleixen la seva finalitat de formació d’aquells que realitzen les pràctiques.»
En un article que ha escrit per a la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP), Suárez de Castro indica que les empreses que busquin un treballador recentment llicenciat per formar-lo haurien d’utilitzar els contractes de formació o en pràctiques, en lloc de fer servir els estudiants per substituir treballadors de la plantilla però sense el salari ni els drets que aquests tenen.
El lletrat recomana als becaris o estudiants que, quan considerin que no es respecten les condicions que figuren en el conveni que ha signat l’empresa per a les seves pràctiques, presentin una denúncia davant la Inspecció de Treball o en els jutjats socials. Suárez de Castro explica que «en la meva experiència professional, quan un becari o un estudiant en pràctiques demanda a un mitjà de comunicació, aquest últim sol optar per una solució conciliada perquè sap millor que el mateix becari de l’autèntica realitat de la seva prestació de serveis i no li convé tenir una sentència judicial desfavorable que serveixi de catalitzador perquè el demandin la resta de becaris i estudiants que empra fraudulentament».
En el seu article, que es pot llegir íntegrament en aquest enllaç amb la web de la FesP, l’advocat és pregunta «becaris o treballadors explotats sense drets?». Considera que «fa ja bastants anys que els estudiants en pràctiques, als quals anomenem habitualment becaris, participen en l’activitat productiva de determinats sectors amb una finalitat purament formativa, com són els coneguts passants en la medicina, la farmàcia o l’advocacia. Però cada vegada és més freqüent trobar estudiants en altres sectors realitzant funcions difícilment distingibles de les que fa qualsevol empleat, eludint així de la finalitat del conveni amb la universitat o centre d’estudis, que és la formació de l’estudiant.»
El periodisme no solament no escapa a aquesta situació, sinó que és un dels sectors, segons Suárez de Castro, «que més abusa dels estudiants en pràctiques i on és més fàcil constatar la falta d’adequació de tal conveni a la realitat de l’acompliment de les pràctiques. La crisi estructural del sector de la comunicació a Espanya porta amb si l’ús massiu d’estudiants en substitució de redactors o treballadors, però la frontera entre els uns i els altres és una línia molt prima.»
