La Constitució espanyola garanteix en el seu article 20, i entre altres, el dret a la informació, bàsic per a la conformació de l’opinió pública i per tant de la convivència democràtica.

Aquest dret no té altres límits que els que provinguin de la col•lisió amb d’altres drets constitucionals, i no pot ser retallat per acords entre partits polítics que a més busquin el seu benefici particular. Doncs això és el què ha passat els darrers anys en la llarga batalla dels professionals dels mitjans públics contra els blocs electorals, minutats i ordenats segons la representació anterior de cada partit, que mai es van sustentar en cap base legal (contràriament al què s’afirmava des de les Juntes Electorals, des dels partits i des dels Consells d’Administració dels mitjans públics) i per això es va procedir a la reforma de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) per incloure en el seu article 66 un no justificat “principi de proporcionalitat” obligatori que no té paral•lel a Europa, ni pel contingut ni per la via legal utilitzada, abans resolucions de la JEC i ara la mateixa LOREG. Principi que d’altra banda molts partits catalans volen traslladar a l’encara pendent Llei Electoral Catalana, per posar negre sobre blanc allò que sens dubte constitueix una vulneració del dret constitucional a la informació, dels criteris periodístics dels professionals, de la igualtat d’oportunitats per a les diferents opcions i en definitiva un obstacle perquè la ciutadania rebi una informació sobre la campanya electoral que no sigui propaganda. Perquè constrènyer amb temps cronometrats i amb l’ordre les informacions dels actes electorals als informatius és traslladar-hi criteris polítics i de propaganda que són just el contrari del que s’afirma voler defensar: el pluralisme, la neutralitat i la igualtat d’oportunitats.

Però el que demostra encara més l’arbitrarietat d’aquests criteris és que no s’apliquen a la resta d’iniciatives que contemplen els plans de cobertura electoral dels mitjans, com són les entrevistes o els debats, on sí que s’aplica la igualtat en temps d’intervenció o d’entrevista, i on l’ordre que es dictamina és justament el contrari del dels blocs: comencen amb els candidats dels partits més petits per acabar amb els més grans. I el súmmum del despropòsit el proporciona la Junta Electoral Central, que fa poc ha “interpretat” la reforma de la LOREG, que també obliga les televisions privades (per què no les ràdios?) al sacrosant “principi de proporcionalitat” segons la representació anterior, en el sentit que en aquest cas no cal complir-lo de forma estricta, sinó “flexible”, atenent no se sap a què, com no sigui els interessos de la patronal UTECA, tan ben tractada en la tramitació de la Llei Audiovisual espanyola i que pel que sembla té molt més ascendent sobre la Junta Electoral que les protestes reiterades que els professionals públics venen mantenint des de fa més de vuit anys.

Per tot plegat, conscient que és una batalla de llarga durada, pel volum d’obstacles fàctics i legals aixecats contra l’innegociable dret a la informació, en aquest cas l’electoral, que defensem en nom de la professió i de la ciutadania, l’SPC reitera la seva oposició a l’aplicació imposada de l’arbitrari “principi de proporcionalitat”, que consolida la desigualtat d’oportunitats i la reproducció endogàmica del sistema de partits (justament quan aquesta està qüestionada per gran part de la societat), i dóna suport a totes les iniciatives de protesta dels professionals dels mitjans per garantir una informació lliure i veraç dels compromisos electorals dels candidats i dels partits.

Barcelona, 2 de novembre de 2011