Som novament davant una campanya per les eleccions europees, aquelles que s’ha dit des de fa anys que podrien servir per experimentar avenços en la flexibilització dels blocs electorals.

La qüestió és que l’obligació d’aplicar els blocs electorals minutats i ordenats en funció de la seva representació parlamentària no va tenir durant dècades cap base normativa, més enllà de resolucions de la Junta Electoral Central, i per això es va canviar la LOREG perquè hi constés. Ara mateix, a Catalunya, hi ha també el perill que la ponència que discuteix la Llei Electoral Catalana (LEC) consagri els blocs com a suposada fórmula de garantir la presència de totes les candidatures amb representació parlamentària en la informació electoral.

Doncs bé, els blocs -flexibilitzats o no- no garanteixen ni l’equitat ni la neutralitat: ans al contrari les impedeixen, perquè imposen temps d’informació diferents a les candidatures i un ordre arbitrari, que no s’apliquen en canvi en els debats ni en les entrevistes electorals, on es podria argumentar igualment la seva suposada “necessitat”.

I ignorant que els professionals dels mitjans públics ja estan obligats per llei a respectar el pluralisme i la imparcialitat -que haurien d’estar garantits també la resta de l’any- els Consells d’Administració o les Juntes electorals imposen el concepte de proporcionalitat, aliè a la professionalitat i a la neutralitat.

Argument: es desconfia dels criteris periodístics per a l’elaboració de la informació o bé de la neutralitat dels equips directius dels mitjans. Però el primer no serveix si ens atenem a les obligacions ja descrites dels professionals dels mitjans públics. I el segon ha estat la coartada durant anys i només es resol amb una estructura directiva professional i independent, que estigui garantida per una llei que la blindi, i no afavoreixi la dependència governamental, per via directa o de majoria parlamentària.

S’ha reiterat que la tradició dels blocs, hereva de la transició política i deutora de la desgraciada història de control governamental dels mitjans, no té paral•lel en altres països, on no s’aplica cap control previ a la informació, que lògicament s’ha de considerar un condicionament de la mateixa.

Per això reclamem novament de les forces polítiques i de les instàncies electorals que renunciïn a interferir en la informació que els professionals dels mitjans públics saben que han de donar atenent als principis de pluralisme i d’imparcialitat, i que lògicament han d’incloure també la referida a les candidatures sense representació.

No fer-ho només ajudarà a una autoreproducció endogàmica del sistema polític i a una desafecció de la ciutadania cap els afers públics, perquè no haurà estat informada amb llibertat ni amb imparcialitat. I això és una vulneració del dret a la informació contemplat a la Constitució, i per tant dels principis democràtics.