L’extensió estatal del conveni d’El Norte de Castilla semblava que havia de ser el tret de sortida del futur conveni marc de la premsa diària. En realitat ho és molt més del que semblava perquè el que tenia tots els visos de ser una negociació rutinària va quedar frenat en sec un cop es va veure la transcendència de l’acord final. El conveni d’El Norte de Castilla s’havia de convertir en el nord de la premsa diària pel que fa a regulació laboral i això ha espantat els seus editors.
El grup basc d’El Correo, a qui pertany el rotatiu castellà, ha posat el fre i ha buscat tota mena d’ardids per endarrerir les converses que han arribat a provocar mesures de pressió per part dels treballadors. No només per la “responsabilitat” que li ha caigut a sobre enfront el conjunt de les empreses periodístiques de l’Estat, sinó també dins del seu propi grup, on hi ha diaris en els quals els treballadors estan en pitjors condicions que les d’El Norte de Castilla.
La manca d’acord en el conveni, sobretot en temes econòmics, ha fet que les dues parts acceptessin la intervenció d’un àrbitre que és Alberto Ambrós, director general de Treball de la Junta de Castella-Lleó. En el moment de tancar aquesta edició de Fil Directe encara no es coneixia el seu dictàmen però s’estava a l’espera que ho fos d’un moment a l’altre. L’empresa, acceptant aquesta fórmula, disminueix la seva quota de responsabilitat davant l’eventualitat que el conveni que en resulti no agradi al conjunt de l’empresariat de premsa diària.
Actualment, la xifra de diaris sense conveni i que per tant es podrien beneficiar de la signatura del d’El Norte de Castilla és aproximadament d’un 26% del total de la premsa diària, tot i que la xifra pot haver canviat lleugerament ja que hi ha diaris empresarialment independents que han estat adquirits per grups de premsa.
