El 14 de novembre hi ha convocada una nova vaga general a Espanya contra la perversa reforma laboral que deixa els treballadors desarmats legalment davant les empreses, i també contra les retallades socials constants que afecten tota la societat. El nostre sector, a més, ha estat durament colpejat amb EROs, acomiadaments i rebaixes salarials i de plantilles, començant pels col·laboradors, que han afectat la qualitat del producte i el dret a la informació de la ciutadania. I ara mateix el govern Rajoy ha ampliat la capacitat d’acomiadaments a les empreses públiques, de manera que els directius són jutge i part, ja que si rebaixen el pressupost pels mitjans en més d’un 5% després poden argumentar aquesta baixada per procedir a reduir la plantilla.
Per això, i malgrat que fer una vaga de 24 hores representa un nou sacrifici salarial per a molts de nosaltres, la passivitat no sembla la millor manera de frenar els abusos dels governs central i català, com no ho és a la majoria de països europeus, en molts dels quals també hi ha convocades mobilitzacions i vagues el mateix 14-N, impulsades per la Confederació Europea de Sindicats amb l’objectiu de fer rectificar les polítiques dogmàtiques d’austeritat sense fre i que no serveixen per a la reactivació econòmica, que seria la manera d’evitar caure en la recessió i d’acabar amb unes polítiques que estan fent créixer la precarietat i la pobresa en amplis sectors socials.
Per això la Junta de l’SPC va aprovar sumar-se a la convocatòria de vaga general, en el ben entès que, d’acord amb les altres organitzacions sindicals del sector, la farem també contra les agressions laborals i salarials que estem patint al món de la comunicació, que és la millor manera de col·laborar en la protesta comuna de tots els assalariats i de diferents col·lectius socials.
El pròxim divendres, dia 9 de novembre hi ha convocat al migdia, al Pati Llimona de Barcelona (c. Regomir, prop de la Pl. de Sant Jaume), un acte conjunt dels sindicats del sector, on es presentarà un manifest unitari per recordar el que ens juguem i la importància d’una resposta comuna als mitjans de comunicació.