Aquest mes de juny el Sindicat de Periodistes de Catalunya ha complert sis anys. Si repassem els objectius que en el moment de crear el Sindicat ens plantejàvem, veurem que hi ha una gran feina feta, que ja s’ha anat explicant al llarg de totes les edicions de Fil Directe. No es tracta de fer una Editorial d’autocomplaença ni de mirar-nos el melic. Es tracta de sentir-nos orgullosos de la feina feta i esperançats per la que encara ens queda per fer. Un dels objectius que ens vam marcar a l’inici ja gairebé l’estem fregant. És la Confederació Estatal de Sindicats de Periodistes. No és que aquest hagi de ser necessàriament el seu nom definitiu, però aquesta és la idea que ja vam plantejar al Congrés Constituent de les Cotxeres de Sants.
Ja ho dèiem a l’edició anterior de Fil Directe quan parlàvem del Congrés Constituent del Sindicat de Periodistes de Madrid. El següent pas havia de ser la confederació de sindicats de periodistes. A l’SPC i a l’SPM, cal afegir la Unió de Treballadors de la Comunicació del País Basc i el proper naixement del Sindicat de Periodistes d’Andalusia. És suficient per començar, però, de manera constant, arriben veus al Sindicat des de diferents punts de l’Estat demanant informació, ajuda, col·laboració sobre diferents qüestions: Mallorca, Sòria, Astúries són llocs tan llunyans com propers; són els problemes que pateixen els periodistes d’aquests i altres llocs de l’Estat espanyol.
Sobre la taula del ministre de Treball hi ha proposta legislativa per regular la figura del col·laborador periodístic. És la proposta que va néixer a Catalunya però que ja està assumida pels periodistes d’arreu de l’Estat. L’ens que aglutinarà els periodistes espanyols tindrà un paper predominant en la negociació d’un conveni marc. L’extensió a nivell d’Estat del conveni d’El Norte de Castilla és un bon inici per a tots aquells mitjans sense conveni, però insuficient per regular i establir les bases mínimes per als periodistes d’arreu de l’Estat.
L’SPC, assumint la seva tasca capdavantera en aquest tema, ja ha començat a treballar en propostes de funcionament i d’organització de la futura confederació. La confederació s’haurà d’ocupar d’una qüestió tan important com els drets d’autor, qüestió que fins ara només tenen assumida els fotògrafs, però que “els plumilles” faran bé de plantejar-se la necessitat que els seus drets siguin respectats. Sobretot si la patronal veu que aquesta pot ser una manera d’incrementar també els seus ingressos.
L’SPC ha aprofitat el temps en aquests sis anys. No ha arribat a tot arreu on hauria volgut arribar, però probablement si s’haguessin involucrat més companys en la tasca del dia a dia ens hauríem quedat més a la vora dels nostres objectius. En aquests moments és força impensable l’absència del Sindicat en les negociacions sobre qüestions que afecten els periodistes. Aquesta és la nostra força. Però no ens hem d’adormir, hem de seguir creixent i per això necessitem més implicació del sector en la tasca sindical. L’SPC, en el marc de la futura confederació, necessita nous horitzons, sense oblidar que cal treballar també a cada racó de la professió on hi ha un periodista en situació precària o, pitjor encara, sense cap tipus de situació.
Hem fet sis anys. N’hem de fer més, però per això hem de ser més. Des de Fil Directe volem fer una crida als companys perquè donin suport i col·laborin en la tasca sindical. A les empreses, per mitjà de les seccions sindicals, dels comitès d’empresa, etc. tenim molts fronts oberts. Acabar amb l’abús dels becaris, uns mitjans públics sense manipulacions dels governs de torn, una contractació força precària en molts mitjans, uns drets d’autoria ignorats… són tantes les coses per fer, que ens calen més mans.
Fa sis anys hi havia coses que vèiem molt lluny i que ara les tenim a l’abast de la mà. Que no ens les arrabassin és el compromís que tenim amb nosaltres mateixos.
Hem fet sis anys i, com deien a Madrid, “¡a por la séptima!”