Les lleis que regulen els mitjans públics s’han fet per blindar la independència d’aquests mitjans, no per blanquejar el seu control per part dels partits del govern de torn, ni tampoc per repartir-se les cadires dels consells d’administració per quotes i en funció de la representació parlamentària. Cap d’aquestes pràctiques es contemplen en les lleis que ens regulen, que articulen la legitimitat parlamentària, derivada de la sobirania popular, que eviti nomenaments sotmesos a interessos econòmics o polítics, sempre a punt per influir en els continguts i en assolir el màxim grau de poder.

Per això i de la mateixa manera que hem criticat el repartiment dels mitjans de la CCMA entre els partits del Govern, hem de criticar també les maniobres partidistes, de vegades enfrontades i de vegades còmplices de les anteriors, que perverteixen el sentit de la llei, que és la de triar els millors gestors, en base a criteris de competència, professionalitat i independència, i no pas la de nomenar directius per afinitat política o ideològica. Perquè això nega d’entrada l’autonomia i la independència de l’activitat empresarial i professional, que és la que ha de guiar el rumb dels membres dels consells d’administració o de govern.

També ens sembla fora de lloc condicionar els criteris habituals del que ha de ser un mitjà públic i dels seus òrgans de gestió a la conjuntura política, per més històrica que els sembli a alguns grups parlamentaris. Els mitjans públics els finança tota la ciutadania, i per això no es pot excloure de les decisions sobre els òrgans rectors cap expressió parlamentària, que representa una part de la voluntat popular.

Més en concret, desmentim el fals dilema entre canviar ara i amb urgència la composició del Consell de Govern o, alternativament, culminar la reforma de les lleis audiovisuals (entre elles la de la CCMA), que ja era a punt a finals de la legislatura passada. Fan falta les dues coses, i el fals dilema no es pot utilitzar per paralitzar ni un canvi ni l’altre. Per això no es pot ser incoherent i procedir a renovar el Consell segons la llei actual que permet fer-ho només amb majoria absoluta, ni tampoc negar-se ara a la renovació apel·lant a l’aprovació de la nova llei i incorporant noves aportacions que la poden endarrerir molt temps.

Per nosaltres cal la renovació immediata del Consell, amb els criteris del projecte de nova llei ja acordats per unanimitat dels grups, i immediatament o en paral·lel, aprovar definitivament el pacte de mínims de juliol passat, que afecten essencialment la governança i que no ha de tenir cap complicació, com no sigui la voluntat de fer-se enrere per part d’algun grup parlamentari.

Reclamem novament coherència als grups parlamentaris i agilitat en la renovació del Consell De Govern i en l’aprovació de les lleis audiovisuals

Amb criteris de majoria qualificada i propostes de més de tres grups que forcin el consens i afavoreixin la independència i la professionalitat

Els mitjans públics pertanyen a tota la ciutadania

Barcelona, 2 de juliol de 2018