Una jutge sentencia que existeix relació laboral i no mercantil, perquè l’empresa li encarregava els treballs, l’acreditava i es quedava amb les fotografies.
El diari El País ha estat condemnat a incloure en plantilla un fotògraf que col·laborava regularment amb el diari des de fa sis anys amb un contracte mercantil, i amb anterioritat de manera esporàdica entre 2010 i 2017. Al maig de 2022 l’empresa va contractar un nou redactor cap de la secció de Fotografia, que va reorganitzar el departament i va deixar d’encarregar treballs a aquest i altres tres col·laboradors.
En la sentència, la titular del jutjat social número 31 de Madrid, María del Carmen López Hormeño, considera provat –i així ho han reconegut l’empresa i el denunciant– que el fotògraf V. S. rebia cada dia des de la secció de Fotografia, per correu electrònic o per WhatsApp, els encàrrecs dels treballs que havia de realitzar. Ell no tenia llibertat per rebutjar les comandes, encara que podia comunicar algun dia que no estava disponible per motius personals però mai ho va fer.
Les fotografies quedaven en poder del diari, que podia tornar a publicar-les o vendre-les a tercers sense autorització de l’autor, tal com figura en el contracte mercantil de col·laboració. L’empresa li gestionava l’acreditació com a «fotògraf d’El País» per fer els treballs i li abonava les despeses quan li encarregava alguna feina fora de Madrid: la gasolina del vehicle propi, avió o tren i l’hotel.
L’empresa organitzava els torns de vacances entre els treballadors de plantilla, però tenia en compte la disponibilitat dels col·laboradors en aquestes dates. En alguna ocasió, El País li va pagar el cost de la reparació de la seva màquina fotogràfica. Fins a maig de 2022, aquest fotògraf solia rebre d’un a tres encàrrecs al dia, al matí o a la tarda i fins i tot alguns en caps de setmana.
La jutge ha estimat els arguments de l’advocat del fotògraf, Luis Suárez Machota, un laboralista que ha guanyat nombroses demandes de fotoperiodistes que treballaven com a falsos autònoms en diferents empreses. En la seva sentènciaen cita diverses del Tribunal Suprem, en les quals s’estableixen les característiques que han de complir perquè es determini una relació laboral entre un treballador i una empresa, per la qual cosa ha de formar part de la plantilla, i no una mera relació mercantil de prestació de serveis.
Totes les condicions es compleixen en aquest cas, i són les següents:
• Dependència: aquest fotògraf estava dins de l’esquema organitzatiu de l’empresa, que és la que li encarregava els treballs, i sota la dependència del cap de la secció i sotmès a les seves normes.
• Alienitat: les fotografies que feia, tant si eren publicades com si no, passaven a ser propietat de l’empresa.
• Retribució: el fotògraf cobrava «a la peça» per cada fotografia publicada, una manera habitual en el món de la premsa, segons s’indica en la sentència: 55 euros per cadascuna d’elles publicada en paper, 30 euros a la web i 15 euros per les republicacions.
La jutge ha rebutjat les al·legacions de l’empresa i l’ha condemnat a incloure en la plantilla a aquest fotògraf en la categoria de redactor gràfic nivell D i un salari de 33.000 euros bruts anuals, a més d’indemnitzar-li amb 15.196,63 euros per les diferències entre el que li van pagar de l’1 de maig i al 31 de desembre de 2022 i el que hauria d’haver cobrat si hagués continuat rebent encàrrecs de treball com fins a aquest moment. L’empresa pot recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid.
El novembre de l’any passat el mateix mitjà va rescindir el contracte mercantil de col·laboració al fotògraf Kike Para, que portava 13 anys treballant per al diari i quan li faltaven 22 mesos per a la jubilació. El seu advocat, Luis Suárez Machota, ha presentat una demanda en la qual sol·licita que es reconegui l’existència de relació laboral amb l’empresa editora d’El País.