La plaça sant Jaume de Barcelona ha acollit aquest dimecres una concentració contra l’assassinat sistemàtic de periodistes, fotògrafs, càmeres i altres professionals de la informació a la franja de Gaza. La protesta s’ha organitzat en el marc de la jornada de lluita d’aquest 7 de Febrer a Catalunya sota el lema Defensem Palestina, Estimem la Vida, Aturem el món.
Des del 7 d’octubre, l’exèrcit israelià ha matat almenys 116 professionals que informaven des de la franja de Gaza. Els periodistes de Gaza són els únics periodistes que poden informar, ja que Israel no permet l’entrada de la premsa internacional i està sotmetent a un silenci absolut tot el que està passant a la Franja. Cal recordar, a més, les dramàtiques situacions en què els i les professionals estan duent a terme el seu treball diari.
A la concentració ha participat el periodista palestí Mutah Ahmed, i s’ha escoltat un missatge d’àudio des de Gaza d’Abu Salim, responsable de seguretat del Sindicat de Periodistes Palestins, on ha relatat les duríssimes condicions de treball i de vida en què es troben els treballadors de la comunicació i les seves famílies a Gaza. A continuació s’ha llegit el manifest que reproduïm més avall. Els assistents han portat cartells amb els noms dels 116 companys i companyes assassinades a Gaza i clavells vermells en el seu record. Els clavells s’han lliurat més tard als tres activistes que la setmana passada es van posar en vaga de fam per reclamar la fi del comerç d’armes amb Israel.
Comunicadores Feministes ha convocat la concentració, a la qual s’han sumat la Confederació General del Treball (CGT), el Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC), la Red Europea de Mujeres Periodistas, l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC), la Fundació Consell de la Informació de Catalunya (FCIC), el Sindicat de la Imatge-UPIFC, el Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB), Solidaritat i Comunicació (Sicom), Comissions Obreres (CCOO) i Unió General de Treballadores i Treballadors (UGT).
Manifest
(Llegit a la plaça de Sant Jaume a la concentració d’avui)
En quatre mesos de guerra a Gaza assistim a una massacre sense precedents en què s’han superat totes les línies vermelles. L’exèrcit israelià ataca camps de refugiats, escoles, hospitals i centres de culte, i ja s’ha superat de llarg el balanç de 28.000 morts, dels quals 20.000 són criatures i dones. Els bombardejos israelians han deixat més de 67.000 ferits. I més de 8.000 persones estan desaparegudes sota les runes. Els que han sobreviscut s’enfronten a la fam, la set i les malalties. L’Estat d’Israel impedeix que hi hagi testimonis: no permet l’accés independent de la premsa internacional i està assassinant de manera sistemàtica els periodistes, fotògrafs, càmeres i professionals de la informació que hi viuen. I cada dia tenim menys ulls i veus a Gaza per explicar el que està passant.
Les bombes plouen sobre els civils, inclosos els periodistes. Almenys 116 dels nostres companys i companyes de Gaza han estat assassinats en aquests mesos de guerra. En molts casos han estat atacats deliberadament per silenciar el genocidi, i sovint els han matat amb tota la seva família. Segons Reporters Sense Fronteres, hi ha hagut a més una destrucció deliberada, total o parcial, dels locals que acullen les redaccions de més de 80 mitjans de comunicació a la Franja de Gaza.
Era al novembre quan Salman Al Bashir, periodista de Palestine TV, esclatava en una connexió en directe en conèixer la mort del seu company Mohammad Abu Hattab, amb tota la seva família, en un bombardeig israelià. Salman deia: “No aguantem més, estem exhausts. Som víctimes. L’única diferència entre nosaltres és l’hora de la mort: ens assassinen l’un darrere l’altre. I a ningú li importa la tragèdia i els crims que estem suportant a Gaza. No hi ha cap protecció per res ni per ningú”. I s’arrencava el casc i l’armilla: “ Aquest casc i aquesta armilla no protegeixen cap periodista: són eslògans buits. Som víctimes, en directe. Víctimes que esperen l’hora que els matin. Mohammad estava treballant aquí fa mitja hora, i ara està mort amb la seva família en aquest mateix hospital”.
I la situació ha persistit fins al moment actual.
El govern israelià amenaça de prohibir les emissions d’Al-Jazeera des del país i ha dit directament a les agències Reuters i France Press que no dona garanties per a la protecció dels seus equips dins de Gaza. Cosa que equival a una llicència per matar.
El secretari general de la Federació Internacional de Periodistes (FIP), Anthony Bellanger, va declara fa uns dies: “El nombre de treballadors dels mitjans de comunicació que han perdut la vida en tres setmanes de conflicte no té precedents. Aquesta situació ha commocionat profundament periodistes arreu del món. Ningú pot contemplar el recompte de col·legues assassinats sense sentir un horror creixent. Això és senzillament inacceptable, i el govern israelià haurà d’assumir les seves responsabilitats”.
No som indiferents al patiment de les nostres i els nostres col·legues a Gaza, estem horroritzades i sentim el deure d’expressar-los la nostra solidaritat. I també de recordar a l’opinió pública de casa nostra en quines condicions s’està informant d’aquesta guerra.
