El passat dia 21, el president de l’SPC, Ramon Espuny, va comparèixer davant del Parlament per presentar les propostes del sindicat pel que fa a la reforma de les lleus audiovisuals.

Aquest és el text íntegre de la intervenció:

“És el tercer cop que el sindicat compareix davant una ponència de reforma de les lleis audiovisuals, tot i que ja va seguir amb molta atenció el debat monogràfic sobre l’audiovisual d’aquest Parlament el desembre de 1999. Que es va produir després que des del Col·legi de Periodistes i el sindicat s’elaboressin unes propostes per canviar la situació a la Corporació.

Aquell debat, que va recollir anys de queixes d’organitzacions col·legials, acadèmiques, professionals i sindicals, de dins i de fora de la Corporació, volia avançar cap a la desgovernamentalització i la despartidització dels mitjans, i no va ser fins el 2007 que va acordar una llei de consens, més respectuosa del pluralisme. Els càrrecs ja no van ser designats per la majoria de govern (excepte en la reforma parcial del 2010) i va funcionar el que podríem anomenar partitocràcia. Això sí, amb preeminència d’una partits (els grans) sobre altres. Per dir-ho clar, el tripartit que va governar la Corporació va ser del d’ERC-PSC-CiU.

Per això volem retre un homenatge als centenars de professionals que des dels anys 80 i 90 es van moure per aconseguir que els mitjans de la Corporació deixessin d’estar controlats directament pel Govern, que anomenava directament el director general de la CCRTV, i a partir d’aquí tota la cadena de comandament, especialment els d’informatius. De manera que es pervertia al caràcter públic d’aquests mitjans perquè no eren independents del Govern.

I volem constatar també una decepció, perquè sovint aquests professionals, i els seus organismes representatius, s’han vist acusats per partits d’un o altre color de no ser sincers amb les seves reivindicacions d’independència, professionalitat, imparcialitat i neutralitat sinó d’estar al servei dels grups de l’oposició. I això s’ha fet sobretot per part de partits que només quan han estat a l’oposició s’han avingut a acordar reglamentacions que sostreguin el control dels mitjans del govern de torn. I que quan han tornat al govern s’han apressat a canviar aquestes lleis, per retornar al control per part de la majoria governamental.

Per això és lamentable que el 2017, deu anys després del primer intent d’avançar cap a fórmules més europees i pluralistes, haguem d’estar defensant encara mecanismes democràtics mínims que assegurin, o almenys forcin, al consens parlamentari, per ajudar a assegurar la independència empresarial i professional dels mitjans de la CCMA.

El que per alguns és una quadratura del cercle, que és que una llei feta per polítics blindi la independència de la CCMA respecte dels polítics, per altres és una possibilitat i una exigència democràtica, que sens dubte ha d’anar acompanya d’una cultura democràtica i de consens, que eviti que es subverteixi la lletra de la Llei, que reclama per als òrgans directius professionals capacitats i independents, i no persones triades per afinitats polítiques o ideològiques i on cada partit blinda els seus candidats-quota i respecta els dels altres.

Dit això, passem a detallar els acords o desacords amb les diferents proposicions de llei:

Llei del CAC:
Elecció dels membres del Consell per majoria qualificada de 2/3, i a proposta d’un mínim de tres grups parlamentaris. Els president seria elegit d’entre els consellers i pels mateixos consellers.

Els consellers seran irrevocables, excepte en les causes esmentades en una de les proposicions.

El President i els consellers s’han de renovar cada sis anys, i cada dos s’ha de fer una renovació d’un terç. Cap conseller pot renovar el mandat.

D’acord en elevar exigències d’incompatibilitats d’una de les proposicions.

Proposem que per a la convocatòria del Consell , la seva constitució i la validesa de les votacions caldrà la majoria absoluta dels seus membres.

Llei de publicitat institucional:
D’acord amb els criteris més exigents per a la contractació de publicitat institucional, plantejats en una de les proposicions.

Llei Audiovisual:
Definició de producció pròpia : d’acord amb proposició que no hi haurà emissió en cadena si no se supera el 25% de la programació.

D’acord amb la proposta disposició addicional primera sobre el tercer sector audiovisual. Afegint que caldria assegurar a aquests mitjans un terç de l’espai radioelèctric.

D’acord amb la proposta disposició addicional segons sobre condicionar ajudes públiques als mitjans que respectin els drets laborals i els codis deontològics professionals.

Llei CCMA:
D’acord amb proposició sobre Transparència, referida a pressupost, sous de directius.

Consell de Govern : ha de ser elegit per majoria qualificada de 2/3, després que el CAC proposi els candidats en un nombre superior al de vacants i en verifiqui la idoneïtat, i de que el Parlament n’hagi fet el hearing o examen públic a partir dels informes del CAC.

Composició del Consell : ha de ser un nombre imparell, per evitar el vot de qualitat del President. S’ha de vincular la xifra al volum de feina dels consellers. Hi ha d’haver presència de representants dels treballadors, elegits per sufragi universal en candidatures individuals. Incompatibles amb càrrecs directius o de representació dels treballadors. El Consell pot ser de 5 membres o de 7, i la representació dels treballadors de 2, com fan unes proposicions, o de 3, conscients que cal ser pragmàtics i atendre a les dificultats del consens parlamentari.

D’acord amb la proposició de que el president/a del Consell de govern de la CCMA pot ser separat del càrrec per majoria de 2/3 del Consell.

D’acord en afegir a les competències del Consell de govern les referides al compliment dels convenis col·lectius en la proposta de contracte programa i a la participació dels representants dels treballadors en l’informe preceptiu corresponent. Així com la publicitat de les retribucions del personal directiu.

D’acord també en elaborar un Pla de participació.

D’acord amb proposta de compliment de la legislació per part de les empreses proveïdores.

Consell Assessor : tornar a la composició de 21 membres, per assegurar la més àmplia representació social. I més considerant que els integrants només cobren dietes. Assegurar la presència de representants dels treballadors (mínim de tres).

D’acord amb les propostes de reglament que reguli l’elecció del president i l’auto convocatòria del propi Consell.”