«Malgrat que les polítiques mediambientals haurien d’orientar-se vers el decreixement, donada l’emergència climàtica, hi ha una oligarquia –set multinacionals gestionen el 25% de tota l’alimentació a Espanya– que no vol perdre el seu poder i ens vol convèncer per seguir creixent, com si els límits del planeta no fossin reals». Ariadna Tremoleda és agricultora i ramadera, i va ser una de les ponents que el Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació, SPC, va convidar al diàleg sobre Dret a la Informació i Sobirania Alimentària, celebrat el 17 d’octubre passat en el marc de la Setmana de l’Alimentació Sostenible que l’Ajuntament de Barcelona va organitzar per conscienciar la ciutadania de la importància d’alimentar-nos de forma més sostenible.

El sistema alimentari és responsable de vora una quarta part de les emissions d’efecte hivernacle, a més de tenir molts altres impactes, com ara la pèrdua de biodiversitat, la contaminació d’aqüífers o l’acaparament de terres. L’SPC va organitzar aquest diàleg per recordar que tots els drets existents en una societat democràtica estan lligats al dret a la informació i que si de debò ens proposem una transformació del sistema alimentari, hem de defensar i exercir, com a ciutadania, el nostre Dret a la Informació.

La periodista Laia Serra, membre de la Junta de l’SPC i de la xarxa agroecològica Ruralitzem, va entaular una conversa amb Ariadna Tremoleda, agricultora i ramadera que realitza pràctiques regeneratives a la cooperativa Mas les Vinyes, on també tenen aula de natura, activista agroecològica i membre de l’Associació de Dones del Món Rural; i Josep Cabayol, periodista i president de Solidaritat i Comunicació (SICOM), des d’on persevera en «despertar el pensament crític i mantenir viu el debat democràtic». Aquesta entitat acaba de presentar el documental 50 graus sobre els efectes del canvi climàtic elaborat per SICOM i Entrepobles.

Qüestió d’enfocament, de llenguatge, de fonts

Els mitjans haurien de vincular el que passa en un moment i lloc determinat amb els problemes globals. Josep Cabayol explicà que «les dades globals són fonamentals per entendre els debats concrets i cal relacionar els fenòmens i successos perquè la societat comprengui el que passa». Al darrere de la manca de proveïment que ja està havent-hi en alguns sectors –i que augmentaran–, hi ha la manca de combustible, les difícils condicions ja per extreure petroli i altres materials, és a dir, els límits del planeta. Cabayol va citar el científic islandès Paavo Järvensivu, segons el qual si volem començar a minorar l’emergència climàtica, hem de començar ja a escalfar-nos, transportar-nos i –precisament– produir aliments sense cremar combustibles fòssils. Tot està interrelacionat. Per exemple, l’agroecologia i les renovables. Davant dels reptes energètics, en què les majors energètiques de renovables volen acaparar territoris sense contemplar quina importància tenen en la producció alimentària, si els mitjans no expliquen els matisos i vincles entre els diversos factors, es vulnera el dret a la informació de la ciutadania i l’ubiquen en un debat fals en què ha d’escollir entre energia o aliment.

Cabayol afirmà que hi ha molts periodistes que «volen oferir bona informació, però no poden parlar d’algunes qüestions». El dret a la informació es vulnera cada vegada que un o una periodista rep pressions per no explicar les coses –al nostre país hi ha la Llei Mordassa, violència policial i altres problemes, entre els quals el gran descrèdit del periodisme per part de la població. En molts indrets del món periodistes pateixen amenaces i assassinats. També quan la situació dels i les periodistes és tan precària que es compromet la seva independència, perquè sense aquesta no hi ha informació lliure; és per això que des de l’SPC, va recordar Serra, es treballa en la doble vessant «de defensar el dret a la informació de la ciutadania i els drets laborals dels i les professionals del sector, perquè “la meva precarietat és la teva desinformació”, com diu el lema malauradament vigent des de fa anys».

Tremoleda va puntualitzar que en la crisi climàtica en què ens trobem, que és d’emergència amb totes les lletres, ja no podem parlar de ser «sostenibles», sinó de «regenerar». A la seva finca duen a terme tot de manejos per augmentar la biodiversitat del sòl i de tot l’ecosistema, i afavorir la captura de CO2 atmosfèric vers el sòl. Pere exemple, no voltegen la terra: «Amb el volteig de la terra, es perden d’11 a 25 tones de sòl fèrtil per hectàrea a l’any».

Es va remuntar als anys previs a la revolució verda, quan va ser sintetitzat el nitrogen, quan es va inventar el Ciclon, el primer pesticida, que més tard va ser utilitzat a les cambres de gas nazis. Des d’aquells anys s’ha venut el model industrial de l’agricultura com el més indicat per alimentar els pobles, mentre unes poques butxaques hi feien negoci. Dins el mateix món rural i agrícola manca la informació independent. Amb l’escassetat del petroli, els preus dels combustibles fòssils per fer anar els tractors, així com els dels fertilitzants sintètics es dispararan, i moltes productores i productors tindran dificultats. Això no se’ls està dient, aquesta informació no els arriba, afirma Tremoleda, i molta gent s’enganxarà els dits.

Cabayol aportà més dades de futur: l’increment de la temperatura a Catalunya –que ja ha estat d’1,3ºC (0,7 graus els darrers 10 anys)– és exponencial, la qual cosa significa que el 2050 serà de tres graus més, si continuem com fins ara. Al documental que presentaven des de Sicom aquest octubre amb Entrepobles, 50 graus, relacionen temperatura, aigua, sobirania alimentària, energia. És un bon exemple del que apunta el periodista: la importància de relacionar dades i informacions globals amb els fets locals.

Sobirania és poder decidir; la informació ens fa sobiranes

«La sobirania Alimentària és la capacitat de decidir què mengem i com ho produïm, i per prendre decisions, les persones necessitem el coneixement i l’espai de reflexió. Sense informació contrastada i veraç no és possible defensar cap altre dret, inclosa la sobirania alimentària. Hauríem de poder decidir no només què mengem, sinó també com ens divertim, com ens guarim la salut, etc.», reivindicà Tremoleda.

I per això necessitem informació independent i plural. Pluralitat que, puntualitza Josep Cabayol, no significa posar un micròfon a tothom, sinó «fer que s’escolti qui té menys opcions de fer sentir el seu missatge». Va explicar com en una tertúlia sobre el canvi climàtic (que té per unanimitat científica l’origen en l’activitat humana), pretenien convidar-hi una persona que hi estigués d’acord i una persona en contra, i ell s’hi va oposar. «Això és tergiversar la veritat i afegir soroll, no informar», va explicar. Per Cabayol, «tant la informació com els aliments s’estan tractant actualment com una mera mercaderia quan en realitat són drets humans fonamentals.»

El Dret a la Informació, de fet, està reconegut a l’article 19 de la Declaració de Drets Humans de Nacions Unides, recollit a l’article 20 de la Constitució espanyola, i a l’article 52 de l’Estatut de Catalunya, però al nostre país no està desenvolupat amb cap llei que el reguli en benefici de la ciutadania. Per tant, és paper mullat. No hi ha cap mena de regulació per garantir que la ciutadania pugui exercir aquest dret i tot el sector informatiu i comunicatiu està deixat a expenses del mercat.

L’SPC va realitzar el Simposi Dret a la Informació i Ciutadania, amb 14 entrevistes entorn els diversos vessants que implica el Dret a la Informació: el dret a l’accés i a emetre informació; a la pluralitat i veracitat; la protecció de les fonts; els drets laborals dels treballadors i treballadores del sector. Sobretot, és un dret que no pertany ni a mitjans, ni a periodistes, ni a poders econòmics i partidistes-. És de la ciutadania.

Alfabetització mediàtica i alimentària

En aquest punt de la conversa, Laia Serra va subratllar la importància de l’alfabetització mediàtica, de donar claus a la ciutadania per una recepció crítica dels missatges emesos pels mitjans, a la gent jove però també al conjunt de la ciutadania, perquè tingui eines i consciència per exigir una informació contrastada, rigorosa i veraç. En van donar unes pinzellades: observar qui firma la informació –i vigilar si és part interessada en la notícia–; fer atenció a quines fonts d’informació s’han utilitzat; vigilar si és contingut periodístic o promocionat; consultar mitjans independents, finançats de manera que no siguin controlats per bancs i grans multinacionals.

A més a més, «davant l’analfabetisme alimentari -com va encunyar Gustavo Duch en un article–, hem d’aprendre moltes coses sobre allò que mengem», va destacar Cabayol. Per alimentar-nos de forma sostenible i saludable, les normes bàsiques serien: comprar aliments de proximitat i de temporada; comprar aliments allà on tinguem possibilitat d’accedir a qui l’ha produït. En definitiva, apropar-nos a la terra i a la producció alimentària.

Josep Cabayol va afegir: «Hi ha criteris, aprenentatges que ja no ens serveixen. Des que l’informe Meadows va apuntar els límits del creixement, hem deixat passar el temps, no n’hem fet cas perquè no volíem canviar. Ara hem de reconsiderar tot el que sabem, qüestionar tots els principis que han governat la nostra vida. I és obligació del [o la ]periodista defensar el benestar de la ciutadania, digui el que digui el poder, va recordar que havia dit Habermas, amb tota la seva moderació». Com a resultat, la ciutadania s’ha d’organitzar, segons Cabayol. «Per què no participar en els consells d’administració dels mitjans públics»?

Tots dos ponents van tancar el diàleg apel·lant a la cura i el compromís que des de la ciutadania hem de tenir vers les persones que treballen al món rural en la producció alimentària; no només per la importància vital de l’abastiment alimentari, sinó també, pels “superpoders” que va recordar Tremoleda amb un somriure que tenen les pageses, de descarbonitzar l’atmosfera. I no hem de tenir por, va recordar Cabayol, d’utilitzar el llenguatge que defineixi la situació, com ara ‘decreixement’, perquè així es construeix el discurs, que construeix la percepció.

El públic pregunta

Quines preguntes clau s’haurien de fer les persones a l’hora d’anar a comprar aliments per saber que són sans, justos i sostenibles en un context de gran confusió en la informació sobre alimentació sostenible i agroecològica, amb moltes empreses fent greenwashing, és a dir, modificar missatges però no el fons de les seves actuacions.

Tremoleda ho va destacar: «a Barcelona és molt difícil alimentar-nos de forma sostenible, amb un model agroecològic en què les relacions entre tots els actors siguin justes, perquè és molt difícil tenir a l’abast informació certa sobre els aliments.. I el que hauria de ser un dret acaba sent un deure: investigar, preguntar. Els certificats ecològics només asseguren que en aquella producció no s’han utilitzat químics, però no diuen res de la proximitat, ni de l’ús de l’aigua i l’energia, ni dels plàstics… Proximitat i temporada, i treball polític, de grup». Tot tancant el cercle, va recordar un dels lemes del sindicat com a símptoma de tot plegat: «la vostra desinformació és la nostra precarietat».

Una de les persones assistents va interessar-se per si hi ha alguna acció prevista per difondre tots aquests temes a les escoles? «És cabdal que joves i infants siguin conscients del que hi ha i el que es trobaran si no canvien mals hàbits que han adquirit», va argumentar. Cabayol explicà com el maig del 2019, abans de la pandèmia, va anar a la Universitat de Barcelona a fer una xerrada a l’escola de mestres i va adonar-se que no s’hi estava ensenyant res amb relació al canvi ni l’emergència climàtica. La facultat no tenia cap línia formal sobre aquestes qüestions, només alguns mestres fan esforços per incloure-ho. Tremoleda subratllà això darrer: La quantitat creixent de mestres que cada vegada volen aprendre més sobre aquestes matèries; «a l’escola de natura no donem l’abast». És com el que passa a les carreres d’economia, on es menystenen les visions crítiques; «o a agricultura, on encara no es parla de regenerativa».

La darrera pregunta abordava directament els mitjans: si els privats estan controlats pels lobbies; si els públics estan regits a dit per persones relacionades amb el govern de torn… Quina solució podem trobar per al periodisme i el dret a la informació? Cabayol recordà que els mitjans privats estan en l’àmbit públic i per tant «no poden fer el que vulguin». Laia Serra va prendre la paraula i va aprofitar per tancar el debat: hem de defensar el dret a la informació i lluitar per una regulació d’aquest dret fonamental que posi fi a la impunitat de les vulneracions actual.

Amb una intenció clarament divulgativa, al final de la xerrada es va facilitar un document en què hi ha enllaços i recursos per seguir aprofundint en la defensa del Dret a la Informació i la Sobirania Alimentària.