La proposta de reforma de la Llei de la CCMA, aprovada a finals del 2007, que el Govern de CiU planteja i que modifica també la Llei del CAC, no és cap bona notícia per als defensors de la desgovernamentalització i de la despartidització dels mitjans públics de la Generalitat.

Ho seria si en la primera modificació que es proposa, passar de 12 a 5 ó a 7 membres del Consell de Govern, es plantegés clarament que els seus components han de ser reconeguts experts en matèria audiovisual, pactats parlamentàriament però situant en lloc determinant el criteri de competència i solvència professionals, i també d’independència orgànica de partits. Així es compliria el sentit d’una Llei que va costar set anys aprovar i que havia de significar un pas decisiu cap a la independència dels mitjans públics, que com el seu nom indica han d’estar al servei de la ciutadania i no dels equilibris partidistes i de les conjuntures polítiques.

Molt ens temem que qui fa quatre anys va condicionar el suport a la Llei a que el Consell fos de 12 membres, (per tal de poder donar satisfacció al criteri de quotes polítiques per repartir-se els llocs), i no de 9 com plantejava el projecte inicial, ara en proposi 5 ó 7 però no amb l’esperit de buscar professionals acreditats i independents, com diu el text de la Llei, sinó amb la voluntat de garantir un control més gran de la majoria parlamentària i del Govern.

Ho confirma la modificació de les competències que s’atribueixen a la figura de President del Consell, que ara podrà nomenar i cessar els directors dels mitjans de la CCMA “si el Consell de Govern ho ratifica”. I també la devaluació de les funcions del “director gerent”, que substitueix la figura de director general, i que a diferència d’aquest i com consta a la Llei actual, no haurà de superar una convocatòria pública “entre professionals amb prestigi i competència reconeguts”, sinó que serà nomenat a proposta del President, per majoria absoluta del Consell, que amb els criteris de quota política favorables a la majoria de Govern, ja es pot imaginar quina orientació tindrà.

Ens trobem doncs amb aquesta proposta de reforma amb el pitjor dels vicis del partidisme i del governamentalisme, combinats per a garantir més control des del poder polític, i presentada com a mesura d’austeritat i d’eficiència per a un millor funcionament de la Corporació.

Per això des de l’SPC apel.lem a la coherència dels grups polítics que van impulsar la Llei de la CCMA, perquè treballin per defensar les màximes garanties de l’elecció de professionals competents i independents per formar part del Consell de Govern, que és la clau de volta de que la reforma no sigui un frau a la democratització que va suposar la Llei vigent.

I és possible fer-ho, perquè la proposta de reforma no modifica l’informe d’idoneitat que ha de fer el CAC dels candidats proposats pel Parlament, i que aquest ha d’examinar públicament, en base als criteris que marca la norma. Tot és qüestió de voluntat política, i de saber si els nostres parlamentaris han entès que uns mitjans públics potents i creïbles només es poden garantir des de la independència i la no submissió al poder polític i als interessos partidistes.

Barcelona, 29 de juliol de 2011