Un total de 12 periodistes procedents de set països diferents opten al I Premi Internacional de Periodisme Julio Anguita Parrado, convocat pel Sindicat de Periodistes d'Andalusia (SPA) en memòria del periodista cordovès Julio Anguita Parrado mort a l'Iraq el 7 d'abril de 2003, amb la col·laboració de l'Ajuntament i la Universitat de Còrdova.
Finalment, sembla que els grups parlamentaris s'han posat d'acord per no dilatar l'aprovació de la nova Llei que ha de crear la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), en substitució de l'actual Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV). El mateix canvi de nom ja és il·lustratiu de la necessitat absoluta d'adequar la llei a les realitats de la tasca de les empreses de la CCRTV, que inclou l'emissió amb noves tecnologies, continguts a Internet i altres activitats multimèdia. Caldrà vigilar un cop més que el preacord es compleixi, perquè no seria el primer cop que no es fa efectiu. I també caldrà vigilar que, a causa de la durada del període d'interinitat, no es vulgui condicionar factors clau, tant en l'àmbit laboral com en el professional, que després es vulguin donar com a fets acomplerts davant els nous directius elegits amb el nou sistema de designació dels membres del Consell d'Administració i del director general o president de la Corporació.
El Comitè Intercentres, que integra els comitès de les empreses responsables de l'edició, impressió, distribució, administració i publicitat d'El Periódico de Catalunya, va signar el dilluns 15 de gener el seu nou conveni col·lectiu per als anys 2006 i 2007. Gairebé un any sencer de dures negociacions -de març a desembre del 2006- ha finalitzat amb un pacte la renovació del qual es tornarà a plantejar a la fi del 2007. Es tracta, per tant, d'un conveni de transició. En aquest sentit, el més positiu, en opinió de l'SPC i dels seus delegats en la negociació, no han estat les millores econòmiques o socials aconseguides (es destaca la consecució d'un augment salarial de l'IPC de Catalunya per als dos anys, o un annex elaborat per l'SPC que recull una regulació de les pràctiques en la redacció), sinó el fet que l'assemblea de treballadors ha resistit el dur embat de l'empresa que pretenia donar la volta al mitjó i deixar irrecognoscible el conveni anterior.
A Ràdio-4, li han donat una moratòria de tres mesos, un període de temps en el qual es podran mantenir els contractes que permeten l'actual programació i fer-ne de nous. Però això només és un parèntesi més, abans de saber de debò si R-4 podrà continuar emetent i, sobretot, si ho podrà fer com l'emissora en català de Ràdio Nacional d'Espanya a Catalunya i, més concretament, dins de la nova Corporació d'RTVE. Segons el Pla de Sanejament de la SEPI, R-4 havia de tancar el 31 de desembre, la qual cosa significava la desaparició de l'emissora pública degana de l'espectre públic català. El Pla de la SEPI preveia -i preveu- el desmantellament o la reducció de la xarxa territorial d'RTVE. De fet, TVE-Catalunya, a qui també s'ha donat uns mesos de moratòria, queda reduïda a la mínima expressió, i els mitjans de l'Estat a Catalunya incompliran la previsió constitucional de protecció i difusió de les llengües i les cultures no castellanes. A més, la desaparició de R-4, i la reducció de la programació en català a TVE, deixaria RTVE en flagrant incompliment de les lleis catalanes de política lingüística.
Si bé la producció en castellà de TVE a Catalunya [...]
El Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) adverteix sobre les pretensions il·legals de les empreses i recorda que la nova Llei de propietat intel·lectual (LPI) reconeix com a autors només els periodistes i que, per tant, són els únics amb dret a percebre la corresponent «remuneració equitativa» de què parla la llei de forma irrenunciable. El 28 de juliol passat va entrar en vigor la nova LPI, que, entre altres considerants, modifica la regulació jurídica dels drets d'autoria dels periodistes en relació a la percepció d'una retribució equitativa per a les recopilacions que poguessin fer terceres persones dels seus treballs. En concret, el segon paràgraf de l'article 32 d'aquesta Llei diu: «Les recopilacions periòdiques efectuades en forma de ressenyes o revista de premsa tindran la consideració de cites. No obstant això, quan es realitzin recopilacions d'articles periodístics que consisteixin bàsicament en la seva mera reproducció i aquesta activitat es realitzi amb finalitats comercials, l'autor que no s'hi hagi oposat expressament tindrà dret a percebre una remuneració equitativa. En cas d'oposició expressa de l'autor, aquesta activitat no s'entendrà emparada per aquest límit».
El Sindicat de Periodistes de les Illes Balears (SPIB) ha [...]
Una vegada més, i ja són moltes, un periodista ha estat implicat en un conflicte d'interessos entre dues empreses de mitjans de comunicació, quan el seu únic pecat ha estat complir amb la seva obligació d'informar en difondre una notícia certa: diversos agents del Cos Nacional de Policia eren investigats per la seva presumpta participació en un cas de tràfic d'explosius. La Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) lamenta aquestes pràctiques empresarials i rebutja rotundament que el diari El País hagi publicat les converses d'un redactor del diari El Mundo amb les seves fonts d'informació. Aquestes converses no aporten res a la notícia, i l'única cosa que fan és divulgar dades privades sobre la manera de treballar d'un professional. És d'extraordinària gravetat que un mitjà de comunicació no respecti el dret constitucional al secret professional d'un periodista.
L'últim estudi elaborat per l'Associació de la Premsa de Madrid (APM) reflecteix que un 59,2% dels redactors de la premsa diària afirma que ha rebut pressions, tant polítiques com econòmiques. Aquesta xifra supera en un 2,3% les que hi havia a l'estudi de l'any passat per als diaris; mentre que la proporció de periodistes que han confessat aquestes pressions a les ràdios ha baixat a un 42,5%, ja que el 2005 eren un 52%. La mateixa empresa i els seus quadres directius són identificats pels periodistes com el nucli dur de les coaccions i se situen entre un 40 i un 50% del total de les pressions rebudes, segons el mitjà. La proporció dels periodistes de premsa que afirmen que les han rebudes del seu cap immediat és d'un 20,9%.
Una sentència judicial obliga la Companyia Radio Televisió de Galícia (CRTVG) a contractar indefinidament la periodista Iria Lagarón. Aquesta resolució és la segona que condemna l'empresa a regularitzar la situació laboral d'un treballador de la seva delegació de Vigo, subcontractada a través de Productora Far. Totes dues demandants formen part d'un col·lectiu d'informadors que van decidir denunciar la CRTVG perquè se'ls reconegués la seva relació laboral amb l'ens.
