A Ràdio-4, li han donat una moratòria de tres mesos, un període de temps en el qual es podran mantenir els contractes que permeten l’actual programació i fer-ne de nous. Però això només és un parèntesi més, abans de saber de debò si R-4 podrà continuar emetent i, sobretot, si ho podrà fer com l’emissora en català de Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya i, més concretament, dins de la nova Corporació d’RTVE. Segons el Pla de Sanejament de la SEPI, R-4 havia de tancar el 31 de desembre, la qual cosa significava la desaparició de l’emissora pública degana de l’espectre públic català. El Pla de la SEPI preveia -i preveu- el desmantellament o la reducció de la xarxa territorial d’RTVE. De fet, TVE-Catalunya, a qui també s’ha donat uns mesos de moratòria, queda reduïda a la mínima expressió, i els mitjans de l’Estat a Catalunya incompliran la previsió constitucional de protecció i difusió de les llengües i les cultures no castellanes. A més, la desaparició de R-4, i la reducció de la programació en català a TVE, deixaria RTVE en flagrant incompliment de les lleis catalanes de política lingüística.

La moratòria ha arribat després dels posicionaments contraris al tancament per part dels partits polítics catalans i de la societat civil, que han culminat amb la intervenció política clara del govern de la Generalitat, amb el president Montilla al capdavant. Però no hi haurà moratòries per als treballadors afectats per l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que també preveu la SEPI. A la primera llista seguiran unes quantes més a tots els centres d’RTVE, fins que hagin marxat, l’1 de gener del 2009, fins a 4.150 persones. A Ràdio Nacional a Catalunya, on emet Ràdio-5, i on tots els treballadors estan en nòmina d’RTVE -no hi ha plantilla de Ràdio-4, sinó alguns de contractats per a programes a R-4, una vintena-, 160 persones en aquest moment, una trentena de persones han marxat l’1 de gener del 2007, administratius, productors, i tècnics de so; són escassos els periodistes que surten a la llista i que han hagut de marxar, i tots treballen a centres locals d’RNE a Catalunya. El gruix de la redacció de moment no pateix cap minva, perquè per fer la transició cap a la nova Corporació de RTVE cal assegurar els llocs més productius.

Una de freda i una de calenta, doncs; R-4 potser continuarà quan el govern de la Generalitat i el central trobin una fórmula idònia de finançament, i una fórmula jurídica que no contravingui la nova llei d’RTVE, ni la configuració de mitjans públics que funciona a Catalunya. Però el capital humà anirà desapareixent en gran mesura, substituït per nou personal, segons han pactat els sindicats majoritaris, que tardaran 20 anys a cobrar el sou base que cobren ara mateix tots aquells que han de marxar. Un negoci rodó, el de la SEPI. Un mal negoci, en canvi, per a la responsabilitat social dels mitjans públics i la ciutadania que els segueix.