El Sindicat de Periodistes de Catalunya dóna suport a les aturades convocades pel comitè d’empresa de La Vanguardia en defensa dels llocs de treball davant l’intent de l’empresa de segregar els tallers d’impressió del rotatiu i subrogar el personal de l’àrea de tallers a una nova societat, que quedaria subscrita al conveni d’Arts Gràfiques, amb unes condicions força inferiors de les que ara disposen amb el conveni actual.
El V Congrés del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC), celebrat els dies 12 i 13 de novembre a l’Ateneu Barcelonès, insta els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats a aprovar un Estatut del periodista professional (EPP) que sigui realment un instrument eficaç per garantir el dret a la informació de la ciutadania. Això només podrà ser si el text final garanteix als periodistes la seva independència davant les pressions de què puguin ser objecte. Al mateix temps els participants en el Congrés consideren que l’EPP serà insuficient si no se l’acompanya amb la llei reguladora dels drets laborals dels periodistes ja que la precarietat que hi ha el sector és el vehicle de transmissió de la manipulació i la mentida. Els grups del PSC, ERC, CiU i ICV-EUiA s’han compromés davant els assistents al Congrés a treballar per un EPP que compleixi aquests objectius.
El Sindicat de Periodistes de Catalunya considera com a fet molt greu la no emissió, per causes tècniques, de l’Informatiu Migdia, d’avui dijous. Ni en les condicions més precàries de l’època de Miramar havíem viscut una situació semblant. Atribuir-ho tot a una taula de só que s’espatlla dóna la mesura de fins on arriba la improvisació i la deixadesa dels responsables del Centre de Producció de Sant Cugat.
El Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) veu amb molta preocupació el fet que s'hagi atorgat un premi Ondas al periodista Pepe Domingo Castaño "per la seva capacitat d'integrar la publicitat en els continguts radiofònics". No qüestionem la reconeguda tasca professional del guardonat i creiem que Castaño mereix el reconeixement professional però no per aquesta raó. També considerem que la Cadena Ser no pot premiar la barreja d'informació i publicitat, qüestió prohibida expressament pel codi deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya i també pel de la Federació Internacional de Periodistes, l'organització de professionals de la comunicació més important del món.
La Federació de Sindicats de Periodistes demana que no es redueixin els llocs de treball a RTVE i que s'apliqui l'informe del Comitè d'Experts.
L’SPC fa una valoració global positiva del pre-acord de conveni. Els seus punts principals beneficien tots els treballadors. Demanem, per tant, el vot afirmatiu en el referèndum dels dies 21 i 22 d'octubre.
Quan falten dos mesos perquè es compleixin sis anys del primer debat monogràfic sobre l'Audiovisual que celebrava el Parlament de Catalunya, continuen pendents les Lleis de l'Audiovisual de Catalunya i la de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Si la primera ja l'ha enllestida la ponència parlamentària, la segona ha trigat més pel desacord dels partits de l'oposició, que mai no han explicitat un projecte de mitjans públics independents i no governamentals.
L'SPC manté vius alguns punts de la plataforma dels treballadors després d'un bon pacte global però amb carències greus
La introducció de la Televisió Digital Terrestre (TDT) a Catalunya, i concretament en l'àmbit local i municipal, és sens dubte un avenç de cara a una multiplicació de l'oferta i de la seva qualitat, que es podrà garantir més a partir del nou procés de concessió de canals, que ha d'acabar amb l'al·legalitat i l'arbitrarietat d'algunes operacions discutibles que hi ha hagut fins ara, com la venda de canals concedits prèviament per fer unes funcions que deixen de dur-se a terme. Per això, creiem positiu el procés de concessió de canals de TDT que ara ha obert el Govern de la Generalitat, i raonables els requisits pel que fa a les condicions tècniques i de programació.
Després de la ruptura entre els govern català i balear arran de l'Institut Ramon Llull, va produïr-se curiosament un reconciliació, o una convergència d'interessos al voltant de la nova radiotelevisió balear, impulsada al més pur estil prenafetià dels anys 80 a Catalunya. O pitjor encara, perquè combina perversament una estructura descaradament governamentalista amb l'externalització de tota la producció, incluída la informativa, cedida a la productora del gran crack televisiu Sáenz de Buruaga, ex de TVE i de A.3
