En un moment que tant el Govern com les organitzacions professionals de periodistes han assenyalat els greus problemes que afecten a la programació televisiva i a la situació dels periodistes, la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) aporta l’experiència dels seus sindicats.

En les últimes setmanes s’han produït diferents fets que afecten directament la vida professional dels informadors. D’una banda, el Govern sembla haver reaccionat a la situació insostenible d’algunes programacions televisives; per una altra, s’ha produït la denúncia pública de la precarietat laboral i professional dels periodistes mitjançant un manifest de diverses organitzacions professionals. La Federació de Sindicats de Periodistes saluda amb satisfacció que els uns i els altres comparteixin les preocupacions que els sindicats venen manifestant des de fa molt de temps.

Sabíem que aquesta coincidència de criteris en algun moment s’hauria de manifestar i fa evident que els conflictes laborals i professionals dels periodistes són inseparables en el seu tractament. A banda de celebrar les iniciatives del Govern i de les diverses organitzacions, volem aportar alguna reflexió que ajudi a no malbaratar el que s’ha fet fins ara i aprofitar les experiències acumulades.

Necessitat d’autoregulació
La convocatòria feta per la vicepresidenta del Govern a les empreses de televisió com a conseqüència dels fets per tots coneguts, ha post en evidència la urgència de fórmules de regulació legal d’aquests mitjans, que gaudeixen d’una concessió pública i tenen, per tant, responsabilitats en aquest nivell. Com ha de recordar el mateix Govern, no és la seva primera trobada amb aquests interlocutors i els nuls resultats obtinguts imposen articular, d’una vegada per totes, algun procediment eficaç. Fer el contrari només aportaria una nova decepció a la ciutadania.

La coincidència en la necessitat de l’autorregulació és important; encara que, en la pràctica, aquesta poc significarà si aquestes empreses no fan públic sobre la base a què i sobre què s’autoregularan. Com passa a tots els països on existeix aquesta pràctica, tota la ciutadania coneix quines són aquestes normes i hi ha alguna autoritat, independent tant dels governs com dels operadors, que vetlla pel seu compliment i, com a mínim, fa la necessària denúncia pública de les infraccions.

Precarietat laboral i professional
Tant l’enumeració de les fórmules de vulneració dels drets dels periodistes que practiquen les empreses de mitjans com la demanda perquè aquestes revisin els seus procediments de contractació i abandonin aquestes pràctiques mereixen una rotunda aprovació.

Per això mateix volem aportar alguns elements, fruit del tracte diari amb la precarietat imperant en el nostre sector, amb la finalitat d’assegurar l’eficàcia de la proposta:
– La relació laboral dels periodistes a la peça (col·laboradors) està reconeguda per infinites sentències judicials i per les mteixes autoritats del Ministeri de Treball; encara que aquestes últimes, incomprensiblement, no troben fórmules d’actuació.
– La utilització dels mal anomenats «becaris o estudiants en pràctiques» per ocupar llocs de treball vulneren clarament l’essència del decret llei que va crear aquesta figura. Les autoritats laborals poc poden fer ja que no són oficialment treballadors i la majoria de les facultats no ho tenen com una preocupació.
– És molt interessant l’aportació de tarifes «orientatives» per als preus de les col·laboracions. No obstant això, al tenir aquest obligat caràcter i al ser negociades de forma individual enfront de la posició dominant de qui ofereix la feina, ens temem que seran de molt difícil aplicació.

Bones pràctiques
Tenim en aquests moments una oportunitat magnífica perquè les «bones pràctiques contractuals», que amb tan bon criteri es recomanen, produeixin l’efecte desitjat.

Encara no s’ha tancat la negociació del Conveni Col·lectiu de la Premsa Diària i aquest és el moment per exigir de forma conjunta que aquestes bones pràctiques, fins i tot el dret als estatuts de redacció, s’hi introdueixin. D’aquesta manera, cap periodista en quedarà marginat, i les empreses hauran confirmat la seva voluntat d’aplicar-les.

Després quedaria introduir-les en la pròxima negociació del Conveni Col·lectiu de Premsa no Diària, un espai d’immensa precarietat, i demanar l’obertura d’una taula negociadora per a arribar a un conveni de les mateixes característiques en el sector audiovisual. Així, els legítims representants dels treballadors podran vetllar per la correcta aplicació de les bones pràctiques en cada empresa i tan lloable iniciativa no es perdrà en el terreny de les bones intencions.

Creiem que tota la professió saludaria els resultats d’aquest esforç conjunt de totes les organitzacions de periodistes, per al qual la FeSP estarà com sempre en primera línia.

12 de desembre de 2007