Com en altres convocatòries electorals, però en aquesta per la seva especial rellevància, el Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació s’adreça als candidats a la Presidència de la Generalitat per plantejar-los els principals problemes de la professió periodística i del sector de la comunicació, bàsics per a la qualitat de la vida democràtica.

En primer lloc, i com ja hem comentat fa uns mesos amb membres del seu grup parlamentari, reclamem dels legisladors catalans que assumeixin plenament l’article 52 del nou Estatut de Catalunya, segons el qual “correspon als poders públics de promoure les condicions per a garantir el dret a la informació i a rebre dels mitjans de comunicació una informació veraç i uns continguts que respectin la dignitat de les persones i el pluralisme polític, social, cultural i religiós. En el cas dels mitjans de comunicació de titularitat pública la informació també ha d’ésser neutral”. I garantir el dret a la informació vol dir també legislar sobre els drets i els deures del periodista professional, que segons l’Institut d’Estudis Autonòmics es pot fer des del Parlament de Catalunya. La regulació de la figura de l’informador professional (que només s’ha fet en l’àmbit estatal en relació a la clàusula de consciència) és la clau de volta per garantir el dret a la informació de la ciutadania, de la qual els periodistes són els mediadors, sense interferir en el dret de qualsevol altre ciutadà a informar i a comunicar, d’acord amb l’article 20 de la Constitució. Caldria per tant, un compromís públic de la seva formació per a la creació en el pròxim mandat legislatiu d’una ponència parlamentària per desenvolupar aquest article 52 per tal de regular, com en la majoria dels països del nostre entorn, el dret real de la ciutadania a una informació veraç i rigorosa.

La segona gran qüestió, lamentablement d’actualitat, és l’amenaça permanent que plana sobre els mitjans de comunicació públics a Catalunya, formalment protegits per lleis que en garanteixen la seva missió de servei, però qüestionats des d’instàncies polítiques i econòmiques, i condicionats per via pressupostària per governs que han reformat les lleis audiovisuals en el sentit de la regovernamentalització, i que ara poden decidir en solitari les bases materials d’aquests mitjans. La poca convicció de moltes forces polítiques en el valor social i no econòmic dels mitjans públics ha provocat que, amb la crisi, es plantegin mesures dràstiques que poden diluir del tot la missió i el caràcter d’aquests mitjans. Per això reclamem de la seva candidatura un pronunciament clar sobre la funció dels mitjans de la CCMA i sobre les seves dimensions actuals, que són les que han garantit el model d’èxit reconegut de manera generalitzada. No en va una resolució parlamentària del 27 de setembre instava el Govern a “reforçar i enfortir” TV3 i Catalunya Ràdio, i no pas a afeblir-les, com voldrien sectors interessats.

Íntimament relacionat amb això, els demanem un compromís de revocació de la reforma de la Llei de la CCMA, que ha comportat una limitació del pluralisme i la professionalitat i que ha abocat a l’actual situació d’inseguretat sobre el seu futur i d’amenaces generalitzades de reduccions de plantilla.

D’altra banda, no els estalviarem la sempre necessària reflexió sobre un sistema d’informació de la campanya electoral en els informatius de ràdio i de televisió que contradiu frontalment els principis recollits en les lleis audiovisuals catalanes, que són els d’informar amb respecte al pluralisme, la imparcialitat i la neutralitat. Els “blocs electorals” assimilats als espais gratuïts de propaganda electoral i estructurats en temps i ordre en funció de l’anterior representació parlamentària són contraris a aquests principis i als criteris professionals habituals fora de campanya, que si no agraden haurien de ser qüestionats com en època electoral. Som conscients de les resolucions de diferents Juntes Electorals durant anys, i de la reforma de la LOREG que, a petició dels partits, va incloure en el seu article 66 aquesta pràctica sense paral•lel a l’Europa democràtica. Però també és cert que la JEC només actua a instància de les candidatures, i aquestes haurien de respectar els plans de cobertura, basats en els criteris professionals, elaborats pels òrgans rectors dels mitjans públics.

Finalment, no podríem acabar aquest escrit sense una referència a la greu precarietat laboral que pateixen els treballadors del nostre sector, amb una allau de tancaments de mitjans i d’expedients de regulació que han suposat la pèrdua de milers de llocs de treball. Tot i que algunes de les polítiques per lluitar contra aquest drama no són competència de la Generalitat, sí que entenem que el Govern català té un marge d’actuació per intervenir-hi per impulsar actuacions que afavoreixin un canvi de tendència.

De tot això voldríem parlar amb vostè el més aviat possible, i si pot ser, abans de l’inici de la campanya electoral.

Ramon Espuny
President Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació