Si José Montilla treballés a RTVE no podria aspirar a la Presidència de la Generalitat perquè ja té 50 anys. Aquesta discriminació per edat és la punta de l’iceberg dels disbarats que s’estan fent en la reforma de la ràdio televisió pública espanyola en la que s’ha decidit despatxar tots els professionals de més de cinquanta anys.
Mentre la direcció proclama que darrera la reforma hi ha la necessitat d’eficiència i racionalització econòmiques, vol llençar sense discussió una bona part del capital intel·lectual que l’empresa ha acumulat en els darrers 30 anys. En un camp en el que la creativitat i l’ofici són fonamentals per a la qualitat dels productes, la nova RTVE haurà de començar la seva singladura sense gran part de l’experiència que ella mateixa ha ajudat a crear.
Aquest és un exemple dels errors que es cometen en la reforma dels mitjans audiovisuals públics i que a la llarga pagarà tota la societat. Només obrint un moment el televisor avui dia queda clar que la televisió comercial per ella mateixa no pot satisfer les necessitats d’una societat democràtica. L’objectiu de les empreses privades de televisió és el guany econòmic i per a elles, els espectadors són consumidors, no ciutadans amb drets. Emeten només allò que els resulta atractiu econòmicament.
Cal una televisió pública estatal potent i plena d’idees, l’objectiu principal de la qual sigui realitzar el dret dels ciutadans a la informació al marge d’altres interessos. Cal una televisió estatal amb prou recursos per ser capaç de cobrir l’enorme forat que es crea entre els que tenen diners per accedir a la informació a través de les noves tecnologies i el cada cop més ampli sector de ciutadans que es quedarà al marge per falta de recursos.
L’any 1990, un govern del PSOE va aprovar les televisions privades sense pensar com sobreviuria RTVE en la nova situació. El gran error va ser demanar-li que seguís complint un servei públic, i que al mateix temps fos un negoci, dos objectius impossibles de compaginar. No es pot tractar de mantenir l’audiència competint en el mateix terreny que la televisió comercial perquè posa en perill la seva justificació. I així ha passat amb RTVE: ara es desmantella i és difícil què el públic entengui que li ha de donar suport perquè en molts aspectes no ha pogut demostrar les avantatges que té per als ciutadans un servei públic de ràdio i televisió, com el britànic o el suec.
Durant 16 anys els diferents governs han tapat la terrible imprevisió sobre el finançament d’RTVE deixant-la endeutar fins a uns nivells intolerables. A més, tots aquests governs han volgut intervenir a RTVE nomenant els directius que més convenien als seus interessos partidistes, la qual cosa ha evitat que l’empresa tingués la gestió competent que es necessitava per fer front als reptes del moment i l’ha dut a la situació actual de crisi.
Ni el govern ni cap partit polític s’han molestat en plantar cara a les mentides que circulen com a veritats sobre RTVE. No s’han molestat en dir que és fals que el servei públic de ràdio i televisió sigui de per si deficitari, quan no se’l pot mesurar amb la mateixa moneda que els mitjans comercials. Els polítics deixen que tothom cregui que RTVE està sobredimensionada quan moltes televisions públiques europees tenen més treballadors. Una altra mentida és la que tota la producció que val s’ha de comprar a productores. La realitat és que molts d’aquests programes no han aguantat ni la tercera emissió i en canvi, centenars de propostes dels treballadors de la casa s’han quedat als calaixos dels directius al servei del govern de torn.
Ara que és imprescindible arreglar el problema del deute d’RTVE s’està cometent un nou i gravíssim error. El govern ha posat la definició d’RTVE en mans de la SEPI, un organisme que no te cap experiència professional en empreses audiovisuals de servei públic. Tampoc el tenen les seves famoses consultores privades. Malgrat això, es deixa que la SEPI decideixi què ha de fer i com ha de ser la nova empresa pública de ràdio i televisió d’Espanya. Qui ho hauria de fer és el Parlament i el consell d’administració, d’acord amb la nova llei que acaba de ser aprovada a les Corts.
La SEPI decideix, per exemple, la dimensió territorial de TVE i els serveis que ha de prestar RNE –com el servei en català de Ràdio 4- quan això hauria de ser part del contracte programa que la nova direcció d’RTVE ha de pactar amb el Parlament espanyol. Així, la SEPI usurpa als representants del poble la funció de decidir la ràdio i televisió públiques que volem.
La SEPI diu que és necessari reduir gairebé la meitat de la plantilla actual d’RTVE en nom de la racionalització i l’eficiència d’aquesta empresa. Aplica criteris purament mercantilistes en un àmbit que no té res a veure amb les lleis del mercat perquè RTVE és un servei públic necessari i no una empresa qualsevol. Però quan es tracta del capital intel·lectual de l’empresa llavors la racionalitat empresarial no s’aplica.
Pensem que no s’hauria de dilapidar el talent acumulat a RTVE on la creativitat i les idees són fonamentals si no és que es vol enfonsar-la. Ens agradaria que es quedés a RTVE tot el talent que sigui necessari per tirar endavant els objectius de servei públic que el país es mereix. O és que una RTVE forta, creativa i defensora dels ciutadans és una nosa per les ambicions de les empreses audiovisuals privades?
La televisió pública ha de tenir un paper complementari de les privades perquè ha de preservar els valors que les altres ignoren: ha d’oferir innovació, creativitat, i qualitat essent capaç de fer programes entretinguts i competitius.
*** Són impulsores d’aquest manifest Llúcia Oliva, Magda Sampere i Lurdes Cortès