El 31 de gener, el Govern de la Generalitat va utilitzar la nova reforma laboral, votada pel PP i per CiU, per acabar amb l’ultractivitat dels convenis de TV3 i de Catalunya Ràdio. La nova situació portava a que aquests mitjans quedessin adscrits a l’inadequat Convenio Estatal de Producción Audiovisual (Técnicos), però era tan flagrant el greuge que la CCMA es comprometia a mantenir les condicions laborals dels convenis que han regulat les dues empreses (ara unificades) durant gairebé 30 anys.

En el seu afany de retallar de manera exemplar el sou dels treballadors, i després de l’intent d’un ERO letal l’estiu passat, que va ser disminuït per la mobilització dels treballadors i per pressions polítiques a una CCMA totalment dependent del Govern, la direcció de la Corporació es planteja aplicar un article 41 de l’Estatut dels Treballadors, que des de la reforma laboral permet les empreses retallar unilateralment el sou de les plantilles. L’argument és que hi ha un dèficit que s’ha d’eixugar, i que es vol fer en un any per comptes de quatre, que és el termini del Contracte Programa i el del futur nou conveni a negociar.

Segons la CCMA, després d’haver reconegut que a més dels 225 milions d’aportació del Govern hi havia 7,5 milions més disponibles via departament de Presidència, insisteix a voler retallar 7,5 milions del capítol de personal, de sous i salaris. Rebutja mesures d’estalvi com traslladar la seu de la Corporació de l’edifici de Via Augusta/Ganduxer a les instal.lacions d’Imagina, a Sant Just Desvern, on hi ha plantes llogades per un contracte-trampa que obliga la CCMA a pagar-les fins el 2017. I s’ha negat durant setmanes a abordar la revisió de sous i complements de personal de fora de conveni, d’on podien sortir mesures d’estalvi alternatives a les retallades pures i dures al sou base dels treballadors i a l’antiguitat.

Després de dos mesos de mobilitzacions, i de maratonianes sessions negociadores (conjuntes dels comitès de TV3 i de CR amb la direcció), la matinada de divendres 21 de març els representants dels treballadors van aconseguir un nou ajornament del límit marcat per la direcció per procedir ja a l’aplicació d’un article 41, que és un marc molt més negatiu per negociar qualsevol tema, i que parteix de dures mesures que anuncien les empreses en base a argumentacions sobre raons econòmiques, tècniques, productives o organitzatives.

En la darrera reunió, els comitès de TV3 i CR van aconseguir ampliar el període de negociació a un posterior per tractar dels casos de remuneracions irregulars i d’exclosos de conveni, i també sobre temes d’horaris i grups professionals (que haurien de bastir el nou conveni unificat) fins a final de maig. Període durant el qual no s’aplicaria la retallada d’un 4,33% dels salaris anunciats per la direcció en una proposta que va ser rebutjada massivament per la plantilla de TV3 i acceptada per la de CR pel motiu que, a més de la recuperació del sou d’aquí a quatre anys, contemplava l’equiparació de sous entre els treballadors dels dos mitjans, que és una aspiració llargament reclamada pels treballadors de Catalunya Ràdio.

Ara s’obre un període de més de dos mesos en que es juga no sols els sous dels treballadors, sinó tota l’articulació de les relacions laborals a TV3, destruïdes per obra d’una direcció deconstructora que regala a la competència del Grup Godó la cartera de clients de TV3, muntant un concurs per l’externalització de les gestió de la venda d’espots publicitaris, fet a mida del grup propietari de La Vanguardia, TV8 i RAC-1, a qui el Govern i, concretament, la Secretaria de Comunicació mima indissimuladament de manera contradictòria amb el rumb sobiranista del Govern i de la seva força aliada, ERC, que s’ha oposat radicalment a aquesta externalització/privatització i també al model de Corporació que sembla defensar Brauli Duart, president de la CCMA, que respon més a l’aliança amb el PP de l’anterior legislatura que a l’actual situació política.