La resolució del Parlament de Catalunya del 20 de novembre, que instava la CCMA a acordar amb el Govern un Contracte Programa per a la Corporació, també reclamava que es garantís el pluralisme social, cultural i polític, a més de la paritat efectiva de gènere i la participació ciutadana en els mitjans de la CCMA.

Pel que fa al tema clau de la governança d’aquests mitjans, el Parlament es comprometia a “desbloquejar la tramitació de les proposicions de llei en matèria de l’audiovisual existents i tramitar-les sense dilacions, amb les compareixences per escrit dels sectors afectats”. I també “es compromet a dur a votació, dins del primer semestre del 2017, la renovació del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, si és possible a partir del que estableixi la nova llei, si ja ha estat aprovada. Si, per contra, la renovació s’ha de fer amb la llei vigent, s’han de renovar els tres membres que fa un any i mig que haurien d’haver estat substituïts (…) i amb el criteri de la majoria qualificada de dos terços del Parlament per al nomenament dels integrants del Consell, i amb candidats proposats per un mínim de tres grups parlamentaris”.

Això ho va aprovar el Parlament, dipositari de la sobirania popular, i “patronal” en darrera instància dels mitjans de la Corporació. I se suposa que ha de complir els seus propis acords, que contemplen que durant el pròxim semestre s’han d’haver reformat les lleis audiovisuals “contrareformades” el 2012 per CiU i el PP, i en tot cas s’ha d’haver procedit a la renovació parcial, pendent des de fa més d’un any i mig, de la meitat dels membres de l’actual Consell de la CCMA.

És bo recordar-ho, perquè sovint hi ha qui oblida que els mitjans públics no són propietat dels actuals gestors ni del Govern, sinó que estan finançats i es deuen al conjunt de la societat, representada pel Parlament. Si no és així, es desvirtua el seu caràcter públic, perquè han d’estar dirigits des de la independència i la professionalitat per personalitats de competència contrastada i sense dependències polítiques o ideològiques.

Per això reclamem dels diputats al Parlament que s’apressin a complir les seves mocions i resolucions, que poden acabar sent gestos per a la galeria, i procedeixin a retornar la CCMA a criteris de consens i d’independència empresarial i professional. Que no és una tasca complicada, si hi ha voluntat política, malgrat que nous reptes tecnològics i de model requeriran futures noves adaptacions i reformes més ambicioses.

Però aquestes no es podran abordar amb efectivitat si no és amb el concurs de totes les sensibilitats polítiques i socials, i sense l’aportació dels treballadors i de la ciutadania organitzada. Els nous reptes no es podran abordar positivament des d’una Corporació dirigida per un Consell presidencialista com l’actual, i que reflecteix de manera directa la majoria parlamentària, utilitzada com a corretja de transmissió de les posicions del Govern sobre la CCMA.

Cal per tant, que el Parlament procedeixi a renovar ja el Consell de la Corporació, amb l’únic criteri lògic que és el de l’antiguitat, i no pas des de l’arbitrari procediment per sorteig que defensa l’encara President a l’ombra, Brauli Duart, que només té justificació quan els membres d’un òrgan han estat nomenats al mateix temps. Com que aquest no és el cas, correspondria aplicar l’antiguitat, que afectaria Brauli Duart, Núria Llorach i Armand Querol. Potser això expliqui el retard en la renovació del Consell i la negativa numantina a substituir els consellers més antics.

Fem una crida especial a Junts pel Sí, que fins ara ha frenat la reforma de les lleis i la renovació del Consell, perquè aboni les mocions que ha votat, i entengui que els nous horitzons que planteja per al país en molts àmbits han d’arribar també als mitjans de comunicació de la CCMA, i que la millor manera d’assegurar un tractament equànime per part d’ells és garantint-los la independència i la professionalitat que els faran públics de veritat.

Per extensió preguntem també a tots els grups parlamentaris i partits polítics si els sembla poc que Catalunya disposi d’uns mitjans que no depenguin de ningú, excepte de la societat catalana, i si no en tenen prou amb que, com diu l’Estatut del 2006, els mitjans públics siguin plurals, imparcials, i a més neutrals.

Nosaltres creiem que, d’acord amb la lletra de la llei de la Corporació, aquest és l’objectiu. I que també ho ha de ser del conjunt dels professionals de TV3 i de Catalunya Ràdio. Perquè deixin de ser el cap de turc de les batalles partidistes, i perquè el futur d’aquests mitjans només serà viable si reflecteixen realment la societat i aquesta se’ls fa seus.

Barcelona, 2 de gener de 2017