1 i 3 de maig: una mateixa lluita per als informadors

Per la dignitat laboral i per la regulació professional

Per al Sindicat de Periodistes de Catalunya, la commemoració de l’1 de maig, dedicat als drets dels treballadors, i la del 3 de maig, dia internacional de la llibertat de premsa, han estat sempre estretament relacionades. Perquè la defensa del dret a la informació de la ciutadania no es pot fer sense unes condicions de treball dignes. És per això que va nèixer l’SPC, i per això convidem els professionals de la informació a commemorar les dues dates amb el mateix esperit.

Però tampoc no es pot satisfer el dret a la informació sense una legislació que garanteixi una informació veraç, contrastada i de qualitat. Al Congrés dels Diputats no avança la proposta d’Estatut del periodista professional (EPP), que ha de regular els drets i deures dels periodistes, i que era un dels compromisos del president del Govern espanyol i del seu partit. I també està pendent el projecte de Llei de drets laborals dels periodistes, que ha de dignificar les condicions laborals dels professionals, especialment dels periodistes a la peça, fora de plantilla, on l’índex de precarietat és més notori.

D’altra banda, el 27 de maig es celebraran les eleccions municipals que han de renovar els ajuntaments. Els partits que aspiren a governar els pobles i ciutats catalanes han de saber que també tenen responsabilitats en allò que es refereix al dret a la informació de la ciutadania. Per això els reclamem que incloguin en els seus programes mesures per millorar la situació dels professionals que treballen en els mitjans de titularitat municipal, en alguns casos molt precàries, així com per democratitzar els organismes de gestió dels mateixos, en alguns casos també extremadament sectaris i manipuladors de la informació.

Aquest 1 i 3 de maig també és oportú denunciar l’abús que la majoria d’empreses de comunicació fan de la figura dels estudiants en pràctiques, a qui s’utilitza per ocupar llocs de treball estructurals de manera gratuïta o amb compensacions irrisòries, i que agreuja la precarietat al sector i afecta la qualitat de la informació, perquè no hi ha un periodista menys lliure que aquell que ni tan sols és reconegut com a treballador. Per això reclamem de les empreses, les universitats, i l’administració que acabin amb aquesta explotació laboral, i a que es pactin amb sindicats i Comitès d’empresa acords que garanteixin que la formació pràctica dels estudiants no deriva en treball gratuït i més precari.

I no podem oblidar la solidaritat amb els professionals de la comunicació que arreu del món són perseguits o morts per defensar els treballadors o per exercir la llibertat d’informació, especialment en zones de conflicte o en règims dictatorials. Recordem els noms d’Ana Politòvskaia, de Xosé Couso o de Julio Anguita Parrado, morts en l’exercici del dret a informar, o de la periodista iraquiana Eman Ahmad Khamas, guardonada a Còrdova amb el Premi Julio A. Parrado organitzat entre altres pel Sindicat de Periodistes d’Andalusia (SPA).

De tots aquests temes es parlarà els dies 4, 5 i 6 de maig a Lugo, en la trobada d’organitzacions sindicals i professionals de periodistes que organitza el Fòrum d’Organitzacions de Periodistes (FOP) i en la qual participarà l’SPC i també la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP).

Per l’Estatut del Periodista Professional, que asseguri el dret a la informació de la ciutadania.

i el 3 de maig en els actes a favor de la llibertat d’expressió i del dret a la informació

27 d’abril de 2007