Companyes i companys,
En el primer n. de Fil Directe, l’antic òrgan d’expressió del sindicat, ja avançàvem que “venen temps difícils”. Algun company ens va dir llavors que potser així espantaríem la gent. Nosaltres crèiem com ara que cal afrontar la realitat i no amagar-la.
Però la previsió es va quedar curta. Perquè les conseqüències de les crisis (la general i l’específica del sector de la comunicació) ha superat tot el que havíem vist fins ara. Els mitjans de comunicació, eina per garantir el dret a la informació de la ciutadania, han estat escenari d’acomiadaments massius, ERO, rebaixes de sou i fins i tot tancament d’empreses, que han deteriorat l’oferta i la qualitat del producte informatiu. Perquè la precarietat continuada, especialment greu en el cas dels mal anomenats col•laboradors, és enemiga de la bona professionalitat.
Una professió més debilitada també és menys immune a les pressions econòmiques i polítiques, i especialment els mitjans de comunicació públics, que els darrers temps i en la majoria dels casos han patit una involució legislativa que ha tornat a la tradició hispànica del control governamental descarat, que afavoreix la parcialitat en la informació i en la programació, i en darrera instància atempta contra la viabilitat empresarial d’aquests mitjans.
Per això segueix tenint sentit un sindicat professional i unitari dels professionals de la informació i de la comunicació, plural per força i solidari amb la resta de col•lectius i d’expressions sindicals del sector, amb els que lluitem dia a dia en els organismes unitaris, des dels Comitès d’empresa a les meses sectorials en defensa dels mitjans de comunicació.
I també un sindicat arrelat a la realitat de la professió, formada des de sempre per nombrosos companys sense empresa i ara per nous professionals sense redacció, arran de la crisi. Que assagen noves fórmules de gestió, lliures de les hipoteques econòmiques i polítiques.
Per tot plegat, i esperant el nou any que pot portar grans canvis en l’esfera política i social, us encoratgem a seguir units i a mirar de ser més per no debilitar aquesta eina de la que ens hem dotat per defensar unes condicions laborals i professionals dignes. Per això insistim en la campanya per afiliar algun company o companya que tingueu a prop, perquè sovint el suport que tenim no es tradueix en el compromís mínim que implica el pagament d’una quota, que és la font fonamental del nostre finançament. I sense una estabilitat econòmica tindrem dificultats per assumir les tasques d’assessoria laboral i de defensa dels col•lectius més dèbils.
Per tant, bones festes a tothom i a encarar un any nou que hauria de significar un reforçament de la professió, que vol dir del dret a la informació de la ciutadania i per tant de la democràcia.
Ramon Espuny
President
