El magistrat titular del Jutjat del Social número 16 de Barcelona, ha considerat com a acomiadament improcedent la decisió de l’empresa Audiovisual Española 2000 SA, editora del diari La Razón, de prescindir dels serveis d’una fotperiodista de la publicació. Els fets es remunten al 15 d’octubre de l’any passat quan els responsables del rotatiu van notificar a la redactora la rescissió del contracte de col·laboració que havien suscrit l’1 de juliol de 2002. El jutge recorda en la seva resolució la doctrina emanada des del Tribunal Suprem i afirma que per determinar l’existència d’un contracte de treball és essencial que “la prestació de serveis contractada es realitzi dins de l’àmbit d’organització i direcció de l’empresa, i per tant, sotmesa al cercle rector, disciplinari i organitzatiu d’aquesta”.
La sentència estableix que “perquè neixi a la vida del dret el contracte de treball, la seva característica essencial ha de ser la dependència o subordinació de qui presta el servei a favor de la persona que el retribueix”. Aquesta situació, segons el jutge, és la que es dóna en l’actual ocasió ja que “ha quedat acreditada l’efectiva prestació de serveis per l’actora per compte de la citada empresa i sota la seva organització i direcció així com també per la remuneració”. El magistrat també deixa constància que “la treballadora percebia una quantitat fixa cada mes, fos quina fos la tasca realitzada i no depenent de l’activitat concreta desenvolupada, duent-la a terme dins de la redacció del diari a Barcelona, on acudia diàriament després de cobrir els aconteixements que la direcció li havia assignat i, al final de la jornada, procedia a escannejar les fotografies, editar-les, maquetar-les, publicar-les i portant també l’arxiu fotogràfic”.
Finalment, el jutge condemna La Razón a readmetre la periodista o a pagar una indemnització calculada com a acomiadament improcedent, incloent els salaris pendents de cobrar des del moment en què la treballadora va ser despatxada fins a la data de la sentència, el 16 de febrer de 2005. L’SPC mostra la seva satisfacció per aquesta resolució perquè demostra la il·legalitat en què viuen moltes empreses de comunicació camuflant com a falsos col·laboradors el que és una estricta relació laboral reconeguda a l’Estatut dels Treballadors, tal com el Sindicat porta temps denunciant.