La grouchiana situació viscuda aquest curs pels treballadors de TV3, que han estat tot l’hivern en la inseguretat de no saber a quin conveni s’havien d’atenir, s’ha aclarit finalment a finals de maig, a partir d’una sentència de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Com recordareu els qui hagueu seguit la “nissaga”, l’octubre de 1998, dies abans de les eleccions sindicals que van renovar la composició i l’orientació del comitè d’empresa, la direcció i l’antic comitè van anunciar un “acord” per dos anys que, si a la representació sindical li representava una bola d’oxigen per salvar la seva qüestionada actuació anterior, a l’empresa li representava dos anys de “pau social” (molt valorada en èpoques electorals) i alguns guanys i estalvis en contrapartida per l’increment salarial.

Alguns d’aquests estalvis, però, eren clarament lesius per a sectors concrets de treballadors (com els contractats eventuals per circumstàncies de producció) i això, juntament amb altres aspectes, va fer que tant l’assemblea de treballadors com el nou comitè rebutgessin un “acord” que la direcció de TVC pretenia fer passar com a nou conveni, quan ni l’havia aprovat la plantilla ni havia estat signat pels representants del comitè d’empresa, tant el sortint com l’entrant. Defensant l’única legitimitat del conveni 1995-97, (que va tenir una entrada en vigor accidentada per la congelació salarial dictada el 1997, després dels acords entre el PP i CiU, que va fer que fos impugnat per la Generalitat), el comitè d’empresa va presentar dues demandes davant el TSJC per incompliment dels pagaments dels “eventuals” i també per la rebaixa del plus de nits passades fora a l’estranger (rebaixat en l’acord del 1998).

Negociació sense tancar

Per poder fer la seva sentencia, el TSJC va haver de pronunciar-se sobre la validesa d’aquest “acord”, i ho va fer negativament, al·legant que no l’havia legitimat l’assemblea de treballadors i que no havia complert el pas preceptiu de la firma dels negociadors i la posterior inscripció en el registre per part del departament de Treball.
Ara, set mesos després de l’inici del litigi, està clar jurídicament que es continua amb una negociació no tancada, just quan el comitè d’empresa ha elaborat una plataforma reivindicativa per a l’any 2000, que ha estat aprovada quasi per unanimitat per l’assemblea de treballadors. Ara, la direcció de TVC pot tenir pressa per tancar un conveni 1998-99, acceptant per imposició judicial el que no va acceptar durant set mesos. Però el comitè ja ha donat per tancats els intents de renegociar l’acord qüestionat, i el seu plantejament és obrir ja les negociacions per a l’any 2000, per enllestir les negociacions, per un cop, abans de l’entrada en vigor del conveni. L’única incògnita és saber si les divergències al voltant de la creació de noves places i la seva distribució (la direcció n’ofereix 134 sobre les 168 que ha aprovat el consell d’administració) poden encarrilar-se en una negociació que permeti no deixar pel 2000 l’ocupació dels llocs de treball que l’empresa no vol acordar ara.

Etiquetes: ,