La miserable proposta patronal de l’1% d’augments salarials dóna peu al fet que La marea analitzi la situació salarial dels informadors a Espanya. La patronal no es pronuncia al respecte.
«El sou de periodista cau des de fa anys. Tant que alguns han hagut d’esperar a l’última pujada de l’SMI per beneficiar-se’n. Ara negocien un nou conveni. Els sindicats demanen un augment mínim del 4%.» Així ho assenyala un article del digital lamarea.com publicat el passat 14 de desembre i que constitueix una excepció dins del panorama periodístic, ja que molt rares vegades es dóna lloc als problemes laborals en el periodisme. L’article gira entorn la miserable proposta de l’1% d’augment dels salaris de la patronal AMI.
Aquests dies s’està lliurant una batalla en la negociació del conveni col·lectiu sectorial de premsa diària, que va caducar el 31 de desembre de 2021 i, a causa de la ultraactivitat recuperada en la reforma laboral de març, segueix automàticament en vigor fins que s’acordi un text nou. La dificultat d’aquesta automatització és que els salaris han quedat congelats en un context d’inflació disparada, i que aquest conveni sectorial, que és la base sota la qual els salaris serien il·legals, s’està acostant perillosament a les parets de gel que, seguint el joc de la narració, seria el Salari Mínim Interprofessional.
Entre la variada anàlisi del panorama laboral en els mitjans, l’article destaca que: «aquest conveni del sector és l’utilitzat pels grups mediàtics que tenen el seu propi com a base de negociació. En general, els salaris d’aquests acords d’empresa són bastant més alts que l’estipulat en el conveni sectorial. Podria semblar, per tant, que el que succeeixi amb aquest poc interessarà els qui gaudeixen de conveni d’empresa, i això dificulta la mobilització. Actualment, hi ha 3.767 llocs de treball en premsa diària si se sumen els vuit convenis empresarials de tirada nacional, en vigor o prorrogats, els quinze en deu regions, i els divuit d’àmbit provincial.»
Així mateix, La Marea també denúncia que la majoria dels diaris natius o reconvertits a digitals estan sota la cobertura d’aquest conveni sectorial de premsa diària, tal com han confirmat eldiario.es, El Periódico de España i Público. Això no significa que apliquin la taula salarial bàsica: cada empresa pot tenir pujades que es negocien bilateralment, fins i tot en absència de conveni propi.
Per als representants sindicals asseguts a la taula de negociació, el que succeeixi amb el conveni sectorial sí que afectarà els qui encara estiguin sota conveni propi. «S’usa de referència, també en les negociacions «allà on hi ha conveni», apunta Agustín Yanel, secretari general de la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP). «Ho posen damunt de la taula per pressionar, amb les seves males condicions», afegeix Yanel.
Així mateix, la majoria dels diaris natius o reconvertits a digitals estan sota la cobertura d’aquest conveni sectorial de premsa diària, tal com han confirmat eldiario.es, El Periódico d’Espanya i Público. Això no significa que apliquin la taula salarial bàsica: cada empresa pot tenir pujades que es negocien bilateralment, fins i tot en absència de conveni propi.