Els salaris es mantenen fins al 2015, la jornada setmanal mitjana quedarà en 37,5 hores i es negociaran sistemes de control horari empresa per empresa

Les parts representades en la comissió negociadora del IV Conveni Estatal de Premsa Diària han arribat a un principi d’acord per desbloquejar el procés, després d’una accidentada, difícil i prolongada negociació. Les parts disposen de la redacció del text articulat, després que el passat dia 29 es firmés un principi d’acord.

Aquest principi d’acord descansa sobre quatre punts: manteniment de les actuals taules salarials fins al 31 de desembre de 2015, data de venciment del IV Conveni; fixar la jornada màxima anual en 1.687,5 hores, que equival a una mitjana de 37, 5 hores setmanals, i acordar que, a la signatura del conveni, les empreses i els representants dels treballadors en les mateixes acordin sistemes de control d’horari que assegurin el compliment efectiu d’aquesta jornada anual. A més, i per evitar que, en endavant, el conveni corri el risc de decaure, les parts acorden augmentar la seva ultraactivitat, un cop denunciat, fins a 21 mesos.

L’acta de preacord la van signar, per la part social, pels representants dels sindicats Comissions Obreres (CCOO), Unió General de Treballadors (UGT), i la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP), per la part empresarial, pels representants de la patronal del sector, l’Associació d’Editors de Diaris Espanyols (AEDE). La Confederació Intersindical Galega (CIG), per la seva banda, va mostrar el seu rebuig a signar el text.

Tot i això, en la mateixa acta, les parts presents assenyalen que, després d’aquesta signatura, han de sotmetre el text del preacord als òrgans executius de les seves respectives organitzacions. A més, els sindicats, com és la seva obligació, també han de sotmetre l’acord provisional a processos d’assemblees de treballadors en els territoris en els quals s’aplica aquest conveni.

Ara queda la dura tasca de posar, en un document definitiu, els diferents acords que s’han anat assolint al llarg de més de dos anys de complicada i difícil negociació, realitzada en la major i més prolongada crisi que ha viscut el sector i que s’ha vist condicionada per l’aprovació i entrada en vigor de no una, sinó dues, reformes laborals consecutives. Ha estat, per tant, una negociació en la qual la part social ha hagut de fer durs esforços i difícils cessions per aconseguir que el sector de premsa diària mantingui una cosa que necessita de forma urgent i desesperada: tenir un conveni que serveixi de referència i marqui un sòl, uns mínims, per a un sector que encara busca veure la llum al final del túnel.

La propera reunió entre patronal i sindicats ha quedat fixada per al dia 13 de juny, a Madrid. De ratificar el preacord, el conveni s’ha de signar abans del 7 de juliol, moment en què venç l’ultraactivitat, d’acord a l’última reforma laboral.