El TSJM considera que els acords anteriors signats per l’empresa són vigents i que ha d’indemnitzar els treballadors de l’Àrea Corporativa amb 45 dies per any amb un màxim de 42 mensualitats.

En aquests últims dies, Prisa ha arribat a acords amb El País, Cinco Días, Brand Solutions i Revistes per indemnitzar els afectats per l’ERO amb només 38 dies d’indemnització en contra de l’acord previ signat per l’empresa i que marcava indemnitzacions més altes.

Els 23 treballadors afectats de l’Àrea Corporativa no van acceptar aquest pacte i van decidir continuar endavant amb la demanda interposada davant dels tribunals. Ara, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha considerat que l’ERO posat en marxa per Prisa en aquesta àrea de l’empresa no s’ajusta a dret. La sentència no valora les raons de l’empresa per aplicar l’ERO i es limita a prioritzar els acords previs signats amb els treballadors. De la mateixa manera, obliga a l’empresa a “l’abonament de 45 dies per any de servei amb un màxim de 42 mensualitats”.

La sentència, amb data del 8 de gener, conclou que “Els pactes subscrits per l’empresa i els representants sindicals, estipulant les línies bàsiques, principis orientadors, criteris de referència i, si s’escau, mínims amb la finalitat que serveixin de guia sobre els processos que es desenvolupen en les diferents unitats empresarials del grup, estipulant com normes de caràcter col•lectiu que han de regir les extincions col•lectives de contractes, cal aplicar-los”.

Així mateix, recorda que en aquests acords l’empresa no només “es compromet a no aplicar extincions col•lectives o individuals de contractes de treball sense esgotar procediments d’acolliment voluntari a les mateixes”, sinó que estableix “com a mòdul d’imdemnització de referència l’abonament de 45 dies per any de servei amb un topall de 42 mensualitats”. Per al TSJM aquests acords “tenen la mateixa eficàcia que els acords de conveni col•lectiu”, ja que “són clars i contenen tots els elements necessaris per vincular ambdues parts”.

Tampoc atén que els pactes no siguin vigents en el moment de l’ERO, com defensa l’empresa. “Tot i que els acords no concreten vigència temporal, en tot cas s’han d’entendre vigents almenys fins al 31 de desembre de 2012, ja que la Comissió de seguiment es manté vigent, en tot cas, fins al 31-12-2012 sense perjudici que aquesta acordi mantenir la seva operativitat més enllà d’aquesta data”, i afegeix” també es pot entendre que és vigent fins que finalitzin els processos de reestructuració amb el límit temporal del pla estratègic del grup i el pla d’eficiència operativa, és a dir, fins el 2015″, assenyala.

Tot indica que Prisa recorrerà aquesta sentència davant del Tribunal Suprem.