Un reportatge a la pàgina web de Radio Netherlands alerta del perill provocat pels mitjans de l’odi, tal com els defineixen els experts. Es tracta d’aquells que (generalment televisió, ràdio o premsa, encara que hi ha un creixent desenvolupament del paper d’Internet) fomenten les actituds i activitats violentes, la tensió o l’odi entre races, ètnies, grups socials, o països. Generalment ho fan amb objectius polítics. El conflicte es fomenta oferint punts de vista tendenciosos, visions unilaterals (que es construeixen sovint sobre prejudicis i estereotips), per enganyar la ciutadania i mobilizar-la per a l’acció violenta. El periodista Keith Ferrell destaca que la majoria de llocs web de l’odi per tal d’obtenir el suport dels lectors segueixen una sèrie de principis (http://www.media-awareness.ca/english/issues/online_hate/deconst_online_hate.cfm).

En primer lloc, segons aquest autor, es tractaria d’impulsar la paranoia col·lectiva, al·ludint a suposades conspiracions i inventant evidències. Després seria qüestió d’apel·lar a doctrines de tot tipus basades en poders suprems, siguin religiosos o d’altra índole. Finalment caldria explotar, segons l’estudi fet per Ferrell, les pors ancestrals, com la immigració o la necessitat de defensar l’estil de vida europeu.

Segons Radio Netherlands, la xarxa de mitjans de l’odi és un perill constant: la ràdio de l’odi va matar més de 800.000 persones durant la dècada passada, així que la seva influència no pot ser ignorada. Entre els exemples cita el cas de tres executius rwandesos de mitjans de comunicació que van ser declarats culpables d’incitació a la violència durant el genocidi de 1994. Dos d’ells treballaven per a una emissora de ràdio que va difondre llistes de gent que havia de ser assassinada i on se la podria trobar. Els tres van ser sentenciats a una llarga condemna de presó. De fet, es denuncia que aquesta ràdio va ser el primer odi que va aparèixer en aquesta regió.

Europa no té tampoc res de què enorgullir-se: el conflicte dels Balcans va venir precedit d’una acumulació constant de foment d’odi des de diversos mitjans de comunicació. Amb grau menor, en aquest treball de la ràdio holandesa es destaquen les emissores de la COPE, a Espanya, que han estat sovint acusades, particularment a Catalunya i a Euskadi, de crear conflicte, amb dos dels seus programes, La Mañana i La Linterna. El Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) renyava durament l’emissora central a Madrid de la cadena en un informe fet públic el 19 de desembre de 2005.

Es pot ampliar la informació sobre el dossier elaborat per Radio Netherlands a l’adreça http://www2.rnw.nl/rnw/en/features/media/dossiers/hateintro.html.