La modificació de la producció i difusió periodística comporta canvis organitzatius. Els periodistes serem subjectes passius o prendrem les regnes per participar en la gestió? Aquest és el tema de l’article que escriu Dardo Gómez, secretari general de la FeSP per promoure la reflexió i l’intercanvi d’idees de cara a la IV Assemblea de Periodistes, el 16 de juny.

No descobrirem els canvis en la producció i difusió de la informació; ja coneixem les conseqüències per als treballadors del sector i crec que, gairebé tots, veiem quines són les conseqüències sobre la informació.

El tema és si els periodistes serem, un cop més, subjectes passius del canvi o ens preocuparem en activar fórmules per participar en la gestió d’aquest canvi. Que no vol dir promoure, sinó formular altres canvis en les nostres organitzacions perquè el que pugui succeir a les cúpules econòmic-tècnic -empresarials no ens arrasin.

Convertits en actors i participar en la gestió del canvi significa tractar d’incidir en alguns aspectes claus com la representació dels treballadors, la redefinició de la responsabilitat i l’espai professional, les relacions laborals i les professionals, la qualitat de la informació i els drets ciutadans com els d’Informació i Comunicació.

Un cop més, es comprova que és impossible separar la realitat laboral de la professional en la producció d’informació i que no hi ha solucions separades. S’han de tractar en conjunt.

Ja es vist que les noves reformes laborals com l’aprofitament interessat de les noves eines de les TIC persegueixen i/o estan aconseguint, l’existència de “periodistes sense redaccions” com es va formular en una recent reunió de la FIP.

La informació ja no és el ‘core’ del negoci. No en va els grans grups ho són de la comunicació i han estat construïts tenint com a centre o participats per empreses de la comunicació, els mateixos que han generat les vies de difusió de la informació i la comercialització de tots els productes que concorren en aquests mateixos canals.

A Internet, els grans mitjans encara no han trobat la fórmula perquè la publicitat sustenti les seves estructures, encara que minvades, i no aporta els rèdits que els seus accionistes reclamen.

Mentrestant els mitjans especialitzats de petita estructura i superior qualitat informativa adreçada a públics més reduïts estant guanyant a la Xarxa un públic que pot arribar a oblidar-se dels mitjans “generalistes” que els aporten escàs valor.

Aquest panorama obliga a una reformulació de les estratègies laborals i professionals de les organitzacions de periodistes dins i fora de les empreses. Unes estratègies que no passen per quedar-se en definicions que ja es veien difícils de sostenir en la tercera part del segle passat.

No cal crear un espai refugi dels “periodistes”, que seria cada vegada més petit i impossible de mantenir, sinó un gran paraigua que obligui a estar dins a tots els professionals de la comunicació perquè no siguin devorats en la gran selva en la que ja estem.

L’espai de les plantilles serà cada vegada més reduït, fins i tot als països europeus amb regulació molt més rica per als professionals que l’espanyola i creixerà cada vegada més l’espai dels serveis als mitjans. Això portarà un major control de la producció de la informació en menys mans i, en el cas d’Espanya, un aprofundiment en la desregulació i menor control de la informació pels periodistes que la generen.

Estem parlant de l’auto ocupació formulat a través de diversos tipus d’empreses -moltes unipersonals, minúscules, etc,- que estan començant a treballar “a mida” vulnerant un cop més les relacions laborals, però que no troben i, possiblement, no trobaran altres solucions de vida.

La conseqüència directa, sobretot a Espanya, és que una franja cada vegada més àmplia d’informadors perden la capacitat de ser representats pels sindicats; quedaran fora dels convenis i hauran de negociar la venda dels seus productes en condicions de desavantatge enfront de les empreses.

Aquestes pressionaran no només sobre els preus sinó, sobretot, per la propietat dels drets d’autoria per a posteriors comercialitzacions en mitjans propis o de tercers.

La clau està en trobar les fórmules per no abandonar a aquest col•lectiu creixent en aquesta selva, que és el que passarà si aquests perden la capacitat de ser representats per organitzacions sindicals i, alhora, la seva capacitat professional d’incidir sobre els continguts periodístics.

Inscripcions per assistir a l’Assemblea: assembleaperiodistes@gmail.com

Pots fer comentaris a aquesta i altres notícies relaciones amb l’Assemblea

Segueix-nos també a Facebook i Twitter

Etiquetes: , , , , , , , , , , , , , , , ,