Com en cada contesa electoral, l’SPC ha analitzat els diferents programes electorals de les candidatures que es presenten per veure les seves propostes en l’àmbit específic de la informació i la comunicació. És obvi que hi ha altres àmbits en els programes amb propostes que afecten els i les professionals de la informació però ho fan de manera similar a la d’altres col·lectius socials o professionals. Propostes en l’àmbit laboral, econòmic, de gènere que també ens impliquen, però en aquest informe recollim les que es refereixen a qüestions essencialment periodístiques.

La majoria de les propostes es refereixen al futur de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), que van des de les que persegueixen garantir i/o millorar la seva independència fins al seu tancament, com Ciutadans (en el cas del CAC) i Vox (en el cas de TV3). Amb relació a anteriors comicis, en general, han augmentat el nombre de qüestions plantejades. Així, per exemple, en diverses candidatures apareix per primera vegada la necessitat de resoldre el futur dels mitjans comunitaris o d’afrontar la desinformació i l’educació mediàtica i digital. També per primera vegada, diverses programes inclouen les desigualtats de gènere, especialment en els continguts dels mitjans plantejant mesures contra les violències masclistes i els tractaments vexatoris contra les dones. Una altra gran novetat en els programes d’enguany és la necessitat de fomentar l’impuls de nous mitjans basats en fórmules societàries sense ànim de lucre, com poden ser les cooperatives de periodistes i/o d’usuaris.

Per contra, un cop més, gairebé ningú planteja obertament la necessitat de desenvolupar legislativament l’article 52 de l’Estatut, que parla justament de les obligacions de la Generalitat per garantir el dret a la informació de la ciutadania. Hi ha algunes referències parcials a la necessitat de regular alguns aspectes, però –tret d’En Comú Podem, que proposa una iniciativa parlamentària legislativa en aquesta línia– ningú més al·ludeix a aquest qüestió. Tampoc hi ha referències a altres reivindicacions de la professió periodística com poden ser les relatives a les pràctiques dels i les estudiants en els mitjans, als drets d’autoria –tret d’Esquerra Republicana de Catalunya–, o garantir la seguretat dels i les professionals de la informació quan treballen a la via pública on malauradament sovint pateixen traves, sigui per part dels cossos policials o per part de col·lectius ciutadans. Sobre l’Agència Catalana de Notícies, tampoc ningú qüestiona la seva dependència directa del Govern.

El recull de les propostes de les candidatures en matèria de dret a la informació i de comunicació el podeu trobar en aquest enllaç