L’SPC se suma a la Declaració Feminista davant la crisi provocada per la COVID-19 que ha impulsat el Fòrum Hipàtia per iniciativa de l’associació 50a50, i coincidim amb el diagnòstic que fa de la crisi: «profunda econòmica, política, social i mediambiental que té la seva arrel en una societat androcèntrica i patriarcal caduca. Una societat que lidera en masculí amb una autosuficiència que no valora prou la vida, ni la creació de vida, ni el treball de cura, ni el planeta».

Des del Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació hem reclamat en diverses ocasions, juntament amb altres organitzacions i moviments, la falta d’aplicació de la Llei d’igualtat 17/2015 de 21 de juliol a les empreses del món de la comunicació i la informació, així com les mancances en el sector respecte a la perspectiva de gènere. El sindicat lluita per un periodisme digne i lliure, que només pot ser-ho si garanteix la igualtat d’oportunitats i considera com un element indispensable de rigor informatiu la perspectiva de gènere i feminista. Aprofitem aquesta declaració i la reclamació de mesures que conté per recordar que el sector de la informació i la comunicació va patir greus perjudicis arran de la crisi econòmica del 2008 i que des de llavors la degradació de les condicions laborals dels i les professionals ha estat constant, especialment la precarització de freelance, en la seva majoria dones, amb un gran descrèdit del periodisme i una manca de dret a la informació de la ciutadania que fa trontollar la resta de drets i llibertats.

Pel que fa als punts de mesures que es refereixen a les mares, volem matisar, abans que surtin crítiques o males interpretacions, que en les mesures urgents, evidentment també cal ajut als pares que es trobin en situació d’haver de reincorporar-se a la feina i hagin de fer front a les cures, però que encara actualment són minoria aquests casos i en gran part de la població mundial són les dones les que s’ocupen de les tasques de cura; o que la Renda Mínima per a les mares en risc de pobresa, entenem que evidentment també es referiria a pares en la mateixa situació, però que la vulnerabilitat de mares soles és enormement més alta, a causa precisament de l’estructura social que denunciem.

No es tracta de cap guerra de sexes, sinó de reclamar i donar la cobertura necessària i el suport a qui té menors a càrrec seu i s’està veient en situació sigui difícil, sigui directament de pobresa i sense oportunitats, i això, generalment en la societat es dóna en les dones. Ens unim a la reclamació del Gran Pacte Social amb tots els agents socials per construir una societat justa, lliure de violència i en un entorn econòmicament, físicament i psíquicament segur. El futur el construïm ara.