El Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) es solidaritza amb els treballadors del diari Gara, davant la voluntat de la Seguretat Social de fer l’empresa editora del rotatiu, Baigorri, responsable dels deutes d’Orain, editora al seu torn del diari Egin, circumstància que, segons han afirmat els mateixos treballadors afectats, suposaria “una sentència de mort”. La decisió de la Seguretat Social és resultat de l’aute firmat pel jutge Baltasar Garzón de 20 de juliol de 2000 en el qual declarava la succesió d’empreses entre Orain i Baigorri. Es dóna el fet que Orain no ha desaparegut sinó que ha sigut intervinguda pel mateix Garzón que n’ha nomenat l’administrador judicial.
L’SPC dóna el seu suport a les mobilitzacions convocades pels treballadors, la darrera de les quals, celebrada el 19 de juliol passat, va reunir milers de persones en una cadena humana que va unir Donosti amb les estatues d’Eduardo Chillida i Jorge Oteiza a la Badia de la Concha. Cal recordar que Orain disposa de bens per fer front als deutes, que han estat embargats per la Seguretat Social però que sobre els quals no hi ha hagut cap altra actuació per part de la Tresoreria de la Seguretat Social. Per això coincidim amb els treballadors de Gara que es tracta d’una persecució política, la qual rebutgem enèrgicament i exigim que no s’utilitzi la Seguretat Social per fer callar la veu d’un sector important de la societat basca. Amb aquesta actuació, el dret a la informació de la ciutadania d’Euskadi i el de llibertat d’expressió dels treballadors de Gara -prerrogatives fonamentals de tota societat democràtica- estan seriosament amenaçats.
El 4 de juliol passat va acabar el termini donat per la Seguretat Social perquè Baigorri -i la imprempta KIE- acceptessin fer-se càrrec del deute d’Orain (5,5 milions d’euros). Fins el moment la Seguretat Social no ha iniciat l’embargament de l’editora i la imprempta de Gara, però això no implica que no ho faci en qualsevol moment. Per aquest motiu, insistim en que no és admissible responsabilitzar a tercers dels deutes d’Egin, per als quals l’empresa editora disposa de bens per fer-los front. I si aquests no tenen el valor suficient bàsicament es deu a la mesquinesa de les autoritats estatals que van intervenir l’Egin, que han permés que les propietats d’Orain no només es deterioressin sinó que fins i tot es van espatllar voluntariament algunes peces per evitar el funcionament de la maquinaria. A la rotativa de l’Egin encara hi ha les tintes amb què el 14 de juliol de 1998 estava carregada a punt pel seu funcionament. El jutjat encarregat de la custòdia d’aquests bens no ha fet res per evitar que les goteres malmetessin aquestes instal·lacions. Fer pagar aquesta desidia a les empreses de Gara només potser entés com una acció política per acabar amb una veu discrepant del missatge oficial que vol imposar el Govern del PP.
Barcelona, 23 de juliol de 2003
