Els assassinats de periodistes al Perú, durant la guerra interna entre 1980 i 2000, continuen impunes. L’SPC i la FeSP es van reunir amb Javier Ciurlizza, secretari executiu de la Comissió de la Veritat i Reconciliació del Perú (CVR), i Nelson Manrique, historiador i investigador de la CVR, els quals varen fer notar la gravetat de les violacions dels drets dels periodistes al país i que encara no se n’iniciïn les investigacions judicials.

La CVR va ser desactivada pel govern d’Alejandro Toledo l’agost de 2003, immediatament després que va presentar l’Informe Final de 4.500 pàgines i nou volums d’annexos, que inclou un capítol dedicat a les violacions dels drets dels periodistes. La CVR va fer arribar al Ministeri Públic desenes de casos de flagrants violacions de drets humans, molts d’ells massacres, però només tres han estat oberts per les autoritats judicials.

Segons l’Informe Final, més de 69.000 persones van ser assassinades durant el conflicte, unes 10.000 romanen desaparegudes, 100.000 van ser torturades, uns 40.000 nens van quedar orfes, centenars de milers van ser desplaçats i la pràctica totalitat de dones detingudes o assassinades varen ser violades, per les forces armades o pels militants de Sendero Luminoso. I es calcula en 400 les fosses comunes. La gran majoria de les víctimes –tres quartes parts en el cas d’assassinats– eren pobres, camperols, quítxuaparlants, la qual cosa s’explica pel racisme i la indiferència de la societat peruana, els partits polítics i la comunitat internacional, que es mobilitza en casos de conflictes sud-americans semblants amb menor nombre de baixes, però de classes mitjanes.

Quant als periodistes, l’Informe Final dóna comptes, en el seu capítol III, de l’assassinat de 51 periodistes, 27 dels quals durant els dos governs de Fujimori, quan també varen ser detinguts més de cent periodistes.

El govern d’Alejandro Toledo, que va heretar la CVR del govern de transició de Valentín Paniagua, no ha complert les recomanacions de l’Informe Final. I en el que va del seu govern, s’han produït greus violacions als drets dels periodistes, inclosos els assassinats d’Antonio de la Torre Echandía i Alberto Rivera Fernández. En el cas del primer es va detenir un alcalde provincial i tres presumptes sequaços, però per l’homicidi del segon no s’ha realitzat cap detenció.

Romanen impunes també la majoria dels assassinats de periodistes investigats per la CVR, malgrat la informació detallada, i l’existència de testimonis. Els testimonis de l’assassinat de vuit periodistes, que el 1982 investigaven accions militars prop d’Uchuraccay, van anar desapareixent, alguns assassinats. I durant el conflicte, al pauperitzat departament d’Ayacucho, van ser assassinats 16 periodistes, entre ells, Jaime Ayala Sulca (La República) i Hugo Bustíos Saavedra (Caretas). Ayala Sulca va ser detingut i desaparegut per membres de la Infanteria de Marina fa 19 anys. I en fa 15, efectius de l’exèrcit van emboscar i crivellar Bustíos Saavedra.

L’octubre del 2003, la Societat Interamericana de Premsa va sol·licitar al Poder Judicial del Perú que s’investiguin i resolguin els crims dels periodistes esmentats en l’informe de la CVR.

Els visitants peruans van informar l’SPC i la FeSP de la negativa del govern peruà a reparar les víctimes o els familiars, i van apel·lar a la solidaritat internacional perquè els crims no quedin impunes, i les víctimes o familiars dels que van desaparèixer siguin rescabalats. També van informar de la seva proposta d’un programa de canvi del deute extern que té el Perú amb Espanya, per reparació a les víctimes de la violència.

Traducció: Traduït traduit.com