L’Organització Internacional del Treball (OIT) –l’agència laboral de l’ONU– ha comprovat que els centenars de milions de persones que treballen des de casa seva representen gairebé el 8% de la força laboral mundial, fins i tot, abans de la COVID-19. També diu que són més vulnerables als abusos laborals de les empreses. Atès que el treball a domicili es desenvolupa en un espai privat, sovint és «invisible». Als països d’ingressos baixos i mitjans, per exemple, gairebé tots els treballadors en el domicili (90%) treballen de manera informal. En general, estan en pitjor situació que els que treballen fora de la llar, fins i tot en professions molt qualificades. Aquests treballadors guanyen una mitjana d’un 13% menys que els seus col·legues al Regne Unit; un 22% menys als Estats Units; un 25% menys a Sud-àfrica i al voltant del 50% menys a l’Argentina, l’Índia o Mèxic.

Els treballadors a domicili també s’enfronten uns riscos més grans de seguretat i salut i tenen menys accés a la formació que els treballadors que no treballen a casa, la qual cosa pot afectar les seves perspectives professionals. Així ho recull l’informe “Treballar des de casa”, elaborat per l’Agència Laboral de l’ONU que assenyala que dins d’aquesta modalitat els treballadors no tenen el mateix nivell de protecció social que els seus companys i companyes i és menys probable que formin part d’un sindicat o que estiguin coberts per un conveni col·lectiu.

Segons les estimacions de l’OIT, abans de la crisi del COVID-19 , hi havia aproximadament 260 milions de treballadors des de casa a tot el món, la qual cosa representa el 7,9 per cent de l’ocupació mundial. El 56% d’ells (147 milions) eren dones. En els primers mesos de la pandèmia de COVID-19, s’estima que un de cada cinc treballadors es va trobar treballant des de casa i s’espera que les dades per a tot 2020, una vegada que estiguin disponibles, mostrin un augment substancial respecte l’any anterior. És probable que el creixement del treball a domicili continuï en els pròxims anys, diu l’informe de l’OIT, donant una renovada urgència a la necessitat d’abordar els problemes que enfronten els treballadors a domicili i els seus ocupadors.

El treball a domicili sol estar mal regulat i el compliment de les lleis vigents continua sent un repte. En molts casos, els treballadors a domicili es classifiquen com a contractistes independents i, per tant, queden exclosos de l’àmbit de la legislació laboral. Molts països d’arreu del món compten amb legislació, a vegades complementada amb convenis col·lectius, que aborda diversos dèficits de treball decent associats amb la feina a domicili. No obstant això, només deu Estats membres de l’OIT han ratificat el Conveni núm. 177 , que promou la igualtat de tracte entre els treballadors a domicili i altres assalariats, i pocs tenen una política integral sobre el treball a domicili, ha assegurat Janine Berg, economista principal de l’OIT i una de les autores de l’informe.

L’informe inclou recomanacions concretes per fer que el treball a domicili sigui més visible i, per tant, més ben protegit. Es demana als responsables de la formulació de polítiques que posin en marxa accions específiques per mitigar els riscos psicosocials i introduir el dret a desconnectar-se, per garantir el respecte dels límits entre la vida laboral i la vida privada. Els governs, en cooperació amb les organitzacions de treballadors i d’empresaris, haurien de treballar junts per garantir que tots els treballadors a domicili, ja siguin teixint a Indonèsia, fent llard de karité a Ghana, etiquetant fotos a Egipte, cosint màscares a l’Uruguai o teletraballant a França, passar de la invisibilitat al treball decent.

L’informe de l’OIT és pot consultar en aquest enllaç

Més informació a https://news.un.org/en/story/2021/01/1081942