Maria Rosa Vila afirma al blog Enfocant que, segons les bases de l’Ajuntament de Barcelona, “els fotògrafs guanyadors perden tots els drets sobre la seva obra” i l’Institut de Cultura “passa a ser-ne el propietari exclusiu fins que les fotos siguin de domini públic (quan els drets d’autor han expirat, és a dir, 70 anys després de la mort de l’autor!)”.

L’autora del blog afegeix que “bases com les de Fotomercè no són un fet excepcional, sinó més aviat tot el contrari. Cada cop més, institucions i organismes públics convoquen concursos de fotografia per fer-se amb una col•lecció d’imatges lliures de drets a un cost de riure, amb les quals cobrir les seves necessitats de màrqueting i publicitat”.

En el cas del Fotomercè, diu Vila, “és probable que els fotògrafs que hi han participat, la majoria amateurs, no siguin conscients del caràcter abusiu d’aquestes bases. És més, és gairebé segur que a molts els faria molta il•lusió que l’ajuntament utilitzés una de les seves fotos per a un anunci. El problema és que aquests tipus de concursos perjudiquen seriosament als fotògrafs professionals perquè representen una seriosa competència i una disminució dels encàrrecs”.

Rosa Maria Vila cita l’advocat Josep Cruanyes, expert en drets d’autoria: “Tots els fotògrafs, siguin professionals o no, tenen en exclusiva, pel sol fet d’haver fet la seva obra, una sèrie de drets de caràcter econòmic i moral sobre aquesta. Els drets morals defineixen el respecte de la seva autoria sobre l’obra i per tant el deure de fer-hi constar sempre el seu nom, i el dret que no es modifiqui l’obra sense el seu consentiment. Els drets morals són irrenunciables i inalienables. Per tant han de ser sempre respectats i no té valor la renúncia”.

Es neguen a formar part del jurat d’un concurs

Els fotògrafs Iñaki Relanzón i Paco Elvira van renunciar a formar part del jurat del concurs Maraton Fotogràfica FNAC Barcelona per considerar que les bases vulneraven tots els drets de la propietat intel•lectual dels autors. Relanzón va ser el primer a renunciar i després ho va fer Elvira tot dient: “M’he llegit atentament les bases i coincideixo amb Relanzón. A part que crec que és il•legal, els drets d’autor de les obres sempre pertanyen a l’autor. Com a fotògraf i persona molt involucrada en la defensa de la Fotografia, formar part d’un jurat amb aquestes bases va contra els meus principis i danyaria greument el meu prestigi”.

Rosa Maria Vila es fa ressò d’aquestes decisions al seu blog Enfocant i afirma: “Gestos individuals com aquest ajuden a la professió, encoratgen a altres fotògrafs a fer el mateix i eviten que ens convertim en còmplices dels abusos”. Tot i valorar aquestes decisions personals, Vila es mostra convençuda que “la manera veritablement efectiva d’enfrontar-se a aquestes situacions seria des de la unió del col•lectiu de fotògrafs professionals”.